Superació

“Tinc la sen­sació que el fut­bol és una merda.” Aques­tes van ser les pri­me­res parau­les d'un juga­dor del Girona al bell mig del camp de Mon­ti­livi després de per­dre el par­tit defi­ni­tiu per a l'ascens a pri­mera. Unes decla­ra­ci­ons molt sen­ti­des fruit de la ràbia del moment davant de la der­rota, davant de l'evidència de no haver acon­se­guit allò que estava a tocar i per al qual l'equip s'havia dei­xat la pell. La frus­tració i la decepció de no haver asso­lit la fita per a la qual has estat tre­ba­llant sense des­cans al llarg de la tem­po­rada no per­me­ten veure que tant o més impor­tant és haver-hi arri­bat. Ser-hi, haver llui­tat per ser-hi, ja és un gran premi, però, cer­ta­ment, no és el mateix que haver gua­nyat. Cal fer un exer­cici per assu­mir la der­rota. Pri­mer cal accep­tar-la i posar nom a les emo­ci­ons que pro­voca per poder recu­pe­rar el con­trol. Cal com­par­tir els sen­ti­ments, dei­xar anar allò que fa mal per poder superar el mal tràngol. Per això és neces­sari ana­lit­zar què ha pas­sat sense jut­jar, es perd perquè el rival també juga, i de ben segur que hi ha coses que es poden millo­rar. Dels errors, diuen, se n'aprèn, i la millora no té límits, és qüestió de tenir con­fiança en un mateix i en la pròpia capa­ci­tat per asso­lir els objec­tius que un s'ha fixat.

Aquesta frus­tració i decepció que es res­pi­rava dis­sabte a Mon­ti­livi és la que, des de fa uns mesos, s'està ins­tal·lant entre una part d'aquells que de fa temps tre­ba­llen, amb més o menys inten­si­tat, per avançar cap a l'estat propi. Que el camí no seria fàcil era sabut per tots, però sem­bla que les peti­tes der­ro­tes que estan sor­gint pel camí, lluny d'espe­ro­nar en la bona direcció, no fan altra cosa que minar la con­fiança en el camí ence­tat. No tinc cap dubte que el juga­dor del Girona no dei­xarà de jugar a fut­bol ni de tre­ba­llar per acon­se­guir que el seu equip arribi al més amunt pos­si­ble mal­grat la der­rota de dis­sabte. Com també ho faran aquells que con­fien que el nos­tre país, més d'hora o més tard, cul­mi­narà el procés cap a la inde­pendència. I per fer-ho caldrà tre­ba­llar i superar les der­ro­tes, les peti­tes i les no tan peti­tes, adme­tre els errors i apren­dre'n, i sobre­tot no defa­llir. Hi ha par­tit.