Idea perversa

En relació amb la política, encara cir­cula una idea per­versa segons la qual s'ha de votar aquells que tenen diners perquè són menys cor­rup­ti­bles que aquells que no en tenen. No m'ho invento: ho con­ti­nuo sen­tint. No només és una idea per­versa, sinó equi­vo­cada. No crec que aquesta última con­si­de­ració sigui una mera impressió perquè l'ava­len uns fets objec­tius i fins judi­ci­als. Pot­ser s'hau­ria de tenir pre­sent que els rics, és a dir aquells que tenen calés de veri­tat, no es pre­sen­ten a les elec­ci­ons perquè de fet, i aquesta és una part impor­tantíssima del pro­blema, la política està sub­or­di­nada als interes­sos de les altes finan­ces, que tenen meca­nis­mes per con­tro­lar-la: posem-hi que el finançament dels par­tits, a través de préstecs que mai no s'aca­ben de retor­nar i de trans­ferències negres que es con­ver­tei­xen en sub­orns, i un poder real que es des­plega amb tota mena de xan­tat­ges. S'hi pot afe­gir que si els ricas­sos entren direc­ta­ment en el joc de la política és per acon­se­guir impu­ni­tat fins on puguin: el cas Ber­lus­coni com a para­digma.

En tot cas, també fan política alguns que tenen prou diners per no neces­si­tar-ne més, però que no poden resis­tir-se a la cobdícia, i així és com es posa
en marxa la cadena infi­nita de la cor­rupció. Dit això, no em compto entre
els que cre­uen sim­ple­ment (molt sim­ple­ment, carai) que tots els polítics
són cor­rup­tes. Posa­ria la mà al foc per uns quants i quan­tes. Fins diria que
n'hi ha que tre­ba­llen a favor del capi­ta­lisme sense lucrar-se. Però, de fet, volia dir un parell de coses: una és que cadascú té la res­pon­sa­bi­li­tat de votar aquells polítics (i par­tits) que no estan esquit­xats per la cor­rupció; i una altra és que no veig per què no hem de creure que emer­gei­xen uns altres actors
polítics que, amb els seus errors i con­tra­dic­ci­ons, defi­nei­xen una altra manera de fer política ali­ena i immune a la cor­rupció.