Dues persones que parlen

El nivell de dominació colonial i d'impunitat racial amb què alguns polítics espanyols tracten Catalunya ha quedat una vegada més transparent i sostenible amb la filtració de les converses entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso. El ministre de l'Interior i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya conspiren contra Esquerra Republicana i Convergència Democràtica. Conspiren per fer-los mal i, a més, com que es tracta dels dos partits que impulsen el procés sobiranista, conspiren contra els catalans. Contra els seus legítims representants. El presumpte senyor De Alfonso revela una informació confidencial i compromesa davant algú que no és el seu superior i accepta instruccions per investigar i desestabilitzar els altres partits. El presumpte senyor Fernández demana més investigació i més eficàcia, suggereix estratègies i sembla no tenir-ne mai prou. Quan aquestes converses s'han fet públiques, els dos presumptes senyors han reaccionat com si els haguessin agafat prenent cafè. Amb indiferència, s'han espolsat les muscleres de la jaqueta i s'han indignat amb el filtrador. “Un respecte!”, ha clamat l'encara ministre. Un respecte? A qui? A l'instigador o al defraudador? El cas hauria remogut cel i infern en un país civilitzat. Però a Espanya els partits han fet com si sentissin ploure i només Rajoy ha sentenciat que no passa res, que són “dues persones que parlen en l'àmbit de les pròpies competències”. Dos collons! La superioritat colonial escalda. Referèndum pactat?