En femení

Ahir vaig estar dinant, costum ritual, amb Lídia Falcón: una dona amb coratge, clarivident, molt i molt tossuda: en un món on tantes persones juguen a l'art de vacil·lar, amb dubtes i matisos que les fan sàvies, admiro la contundència –i la persistència– d'una advocada com ella, referent del feminisme a tot l'Estat. La documentació que acredita la feina feta, al llarg de la seva vida professional, és ara a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Seria bo que alguns opiniatres mediàtics, si algun dia aprenen a llegir, consultessin aquesta font: com canviaria la imatge que propalen del meu país. Entendríem tot allò que aporten, dia rere dia, les dones i tot el valor afegit de les seves lluites, tan poc valorades. A la darrera campanya electoral, ¿qui ha dit que la pobresa s'escriu en femení? En un suplement de Cristianisme i Justícia, del juny d'enguany, llegeixo aquestes dades: segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, l'extrema pobresa afecta uns 1.500 milions de persones a tot el món, i el 70 per cent d'aquestes són dones. Dues terceres parts dels 796 milions de persones adultes analfabetes del món són dones; el 94 per cent de les llars monoparentals estan encapçalades per dones; el 40 per cent de les dones sense llar han estat agredides, el 61 per cent han patit robatoris i el 24 per cent han estat víctimes d'agressions sexuals; el 95 per cent de les persones que estan fora del mercat laboral per dedicar-se a cuidar familiars són dones... Victoria Sendón de León assenyalava, fa poc, a Madrid que “la globalització de les polítiques neoliberals, lluny de deixar un saldo positiu per a les dones, significa molta més feina gratuïta i molta més feina mal pagada”. ¿Qui no ha triomfat en aquestes eleccions?