Fou un honor

Dilluns foren hono­rats els volun­ta­ris cata­lans que cai­gue­ren fa cent anys, a Somme, en una de les bata­lles més cru­en­tes de la Gran Guerra. Eren cin­quanta xicots enqua­drats en la legió fran­cesa. Ho recorda una placa a Belloy-en-San­terre. La gesta d'aquells herois fou reco­ne­guda per la Man­co­mu­ni­tat i l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. L'home­natge que rebe­ren ja aca­bada la con­tesa ha estat reblat ara per la República Fran­cesa i la Gene­ra­li­tat. Esde­vin­gue­ren un mite per al cata­la­nisme d'entre­guer­res. Havien abraçat la causa pro­gres­sista euro­pea amb l'espe­rança que, a canvi del seu sacri­fici soli­dari, rebria suport la causa de l'eman­ci­pació cata­lana. No fou així. Però aquesta història insuflà dig­ni­tat en la consciència col·lec­tiva cata­lana. Ho prova que el 1930 s'estrenés La Legió d'Honor, amb música de Martínez Valls i text de Víctor Mora. Enal­tia els símbols d'una cata­la­ni­tat ferma i gene­rosa, repre­sen­tada pels que llui­ta­ren pels valors d'una França democràtica. Aquesta obra arrelà en la memòria musi­cal patriòtica. El record s'esvaí, enfos­quit pel fran­quisme embru­ti­dor. Algu­nes per­so­nes, però, resis­ti­ren l'enves­tida. La mort de Mari­ona Bagués, aquesta set­mana, ha reme­mo­rat viat­ges amb amics en què entonàvem ple­gats cançons i sar­da­nes. Tenia sen­si­bi­li­tat i talent per evo­car els sig­nes emo­ci­o­nals de la per­ti­nença a una comu­ni­tat cul­tu­ral mobi­lit­zada. Era lec­tora fun­da­dora d'aquest diari i de tota la premsa genuïna en llen­gua cata­lana. Cal hono­rar les per­so­nes con­seqüents de fa cent anys i d'ara.