Un problema estructural

Els man­ters s'han escam­pat per Bar­ce­lona. Gràcies a l'efecte crida que ha alte­rat la política de l'Ajun­ta­ment “del canvi”, han arri­bat a gra­pats i cam­pen per on volen. N'hi ha tants, que la Guàrdia Urbana ha deci­dit no enfron­tar-s'hi. No és només que les noves auto­ri­tats muni­ci­pals els ho impe­dei­xen, és que, si ho fan, no hi ha prou agents per evi­tar una res­posta con­tun­dent dels cen­te­nars de sense impos­tos. Les asso­ci­a­ci­ons de boti­guers s'han excla­mat al cel –on per ara ningú els ha fet cas– i s'han diri­git al pri­mer tinent d'alcalde –que tapa amb el verb tots els bonys i tots els forats– per exi­gir-li acció i pro­tecció a canvi de taxes i tri­buts muni­ci­pals. La com­pli­ci­tat de les noves auto­ri­tats amb els senyors dels far­dells és evi­dent. Rege­ne­ra­ci­o­nis­tes com són, atri­bu­ei­xen tots els mals “als pro­ble­mes estruc­tu­rals”. I quina és aquesta “estruc­tura”? En pri­mer lloc, la misèria dels països d'on han pegat a fugir. Després, i per arro­do­nir la jugada, l'acció de les màfies que els con­tro­len i la ine­ficàcia de la poli­cia esta­tal encar­re­gada de cus­to­diar fron­te­res i dua­nes. “Estruc­tu­ral­ment”, poc hi pot fer el govern muni­ci­pal. Per molt que Ada Colau s'hi esmerci, l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona no pot arre­glar els pro­ble­mes de l'Àfrica sub­sa­ha­ri­ana. Encara que vul­gui, tam­poc pot con­tro­lar ni les dua­nes ni les màfies. L'única cosa que pot fer Colau és actuar con­tra la dar­rera baula de la cadena: els man­ters. I si els dóna feina, en lloc de mil, demà n'hi haurà cent mil. Ai, l'estruc­tura!