Pensar

Què us pensàveu? Que la investigació de la fiscalia sobre les converses entre De Alfonso i Fernández Díaz acabaria posant-los en un compromís? Però això de la fiscalia no és allà on afinen l'atac groller? On refinen la sal grossa? On transformen els fems en adob? Allà on de les clavegueres de l'Estat en fan un perfum que empastifa tot allò que faci tuf d'independentisme? Doncs com deia Ionesco, agafeu un cercle, acaroneu-lo i es tornarà viciós. No hi ha delicte, i que no badi la Mare de Déu del Carme que el ministre és capaç de condecorar-la avui amb la medalla d'or al mèrit policial, que segur que ha intercedit perquè la conxorxa entre aquests dos patriotes espanyols quedi com la gran obra dels darrers anys de la democràcia. En temps de Pokemon Go, en què el jovent va pel carrer confonent el món real i el virtual eliminant ninots, què voleu que en surti de la realitat oculta del Ministeri de l'Interior? Ministre i ex jugaven la seva partida de Pokemon Go, mirant de destarotar el 9-N.

Com a la màquina de pensar lul·liana, ara que al CCCB s'ha inaugurat una gran exposició sobre Ramon Llull i l'ars combinatòria, de la qual n'haurem de parlar, la fiscalia no falla. Lletres i conceptes encaixen, es tapen les vergonyes. L'Art de Llull, tal com recull el comissari (de l'exposició) Amador Vega, té una virtut: la de copsar al mateix temps aspectes estàtics de la realitat i de projectar-ne els aspectes dinàmics. Llull multimèdia, avançant-se sis segles a Turing, posant les bases de l'algorítmia, tot un precedent de les noves tecnologies de la comunicació. I Perejaume que fa girar els arbres, ja que com canta Jaume Ayats, “la rel de l'arbre és una roda”. Quina mà de pensament i d'art. Ayats, per cert, que em va insistir que no em perdés el gran pianista Paul Badura-Skoda que ahir tancava el festival de música de Vila-seca. Estàtic i dinàmic, em va regirar els sentits, però per sort en això la fiscalia no hi pensa, tot i que hauria estat delicte haver passat de llarg. És meravellós el poder de la llum i de l'ombra!