La revolta de les bases

Fa un temps (a Cata­lu­nya com
a mínim set o vuit anys) que la gent, que la ciu­ta­da­nia, que allò que en diem “el poble” ha començat
a plan­tar cara, a dir no, i a posar en qüestió la rea­li­tat social i política del nos­tre món. L'Esta­tut que va impul­sar el pre­si­dent Mara­gall, les reta­lla­des al Congrés de Dipu­tats, la reco­llida de sig­na­tu­res del Par­tit Popu­lar con­tra l'Esta­tut i la sentència del TC han estat unes cau­ses molt con­cre­tes, encara que no úniques, de la revolta de les bases soci­als. El 15-M és l'altra expressió del males­tar i indig­nació de bona part de la ciu­ta­da­nia. Que milers de ciu­ta­dans omplis­sin les pla­ces de la prin­ci­pals ciu­tats del país és abso­lu­ta­ment sig­ni­fi­ca­tiu d'alguna cosa que està can­vi­ant.

El movi­ment inde­pen­den­tista va començar a Arenys de Munt amb tot un seguit de con­sul­tes en més de 500 muni­ci­pis. Con­sul­tes total­ment popu­lars i sense cap inter­venció de l'admi­nis­tració. És en aquells moments
(entre el 2011 i 2012) que neix l'ANC. Amb rapi­desa i encert mobi­litza la soci­e­tat cata­lana cap a la lli­ber­tat naci­o­nal. Òmniun i Muriel Casals, en adop­tar la cate­go­ria d'orga­nit­zació inde­pen­den­tista, apor­ten un impuls molt remar­ca­ble. Carme For­ca­dell i Muriel Casals encar­nen de manera molt sig­ni­fi­ca­tiva la revolta de les bases per la inde­pendència. Les mani­fes­ta­ci­ons mul­ti­tu­dinàries dels dife­rents Onze de Setem­bre fins al 27-S del 2015 són l'expressió d' una volun­tat popu­lar que ha superat les pre­vi­si­ons d'anys enrere. Ara estem enca­mi­nats cap
a la des­con­nexió per poder cons­truir un estat propi, mal­grat tots els entre­bancs, difi­cul­tats i totes les cla­ve­gue­res de l'Estat espa­nyol.

El cap de set­mana del 8 al 10 de
juliol i en un altre camp la revolta de les bases s'ha mani­fes­tat en el congrés de liqui­dació de CDC i el nai­xe­ment del nou par­tit. Els assis­tents al congrés s'han cre­gut que es tracta de fun­dar un nou par­tit, amb noves cares, nous mètodes i noves for­mes de tre­ball i de direcció del par­tit. Les bases de la vella Con­vergència volen un par­tit clara­ment inde­pen­den­tista i no només sobi­ra­nista i mani­fes­ten que es con­fi­guri un estat en forma de república. La direcció i els docu­ments envi­ats als mili­tants no ho tenien tan clar. La revolta va començar el diven­dres en rebut­jar el nom del nou par­tit. Tota la vida el que deia la direcció o el seu líder, fos Pujol o Mas, era seguit i accep­tat sense cap dis­cussió i sense arru­far el nas, però ara això sor­to­sa­ment ha can­viat. L'últim congrés de Con­vergència i el pri­mer del Par­tit
Demòcrata Català ha estat una victòria de la democràcia, una victòria de les bases, una victòria de la par­ti­ci­pació i de la impli­cació de la militància. És d'aplau­dir. Ara la revolta de les bases s'ha de con­cre­tar en la nova direcció. La vol­dran també reno­vada?

El 23 de juliol els mili­tants i sim­pa­tit­zants del PDC tenen la paraula.
Tin­dran la valen­tia de fer foc nou de veri­tat? Cata­lu­nya neces­sita una nova Con­vergència sense cap màcula de cor­rupció, ple­na­ment inde­pen­den­tista. Sense rene­gar de tot allò posi­tiu, han de ini­ciar el camí per ser el gran par­tit de cen­tre­dreta que ajudi, de manera deci­siva, a la cons­trucció de la República Cata­lana.