L'hora d'estar alerta

El mateix dia que el Parlament aprovava una moció “sobre una Catalunya desmilitaritzada”, que insta el govern a “prohibir les maniobres militars en espais no estrictament militars”, a Niça tenia lloc un acte de guerra en què van morir prop d'un centenar de civils. Una prova més, i especialment dolorosa, de la bombolla inassequible a la realitat en què viuen els nostres parlamentaris. Enyorarem les exhibicions castrenses en dates senyalades, pròpies de temps més plàcids; d'aquí a quatre dies l'exèrcit haurà de patrullar pels carrers per intentar dissuadir i neutralitzar els elements hostils disposats a cometre més matances. La incapacitat de contemplar les qüestions de defensa, fins i tot l'afirmació reiterada que una hipotètica Catalunya independent seria “un territori lliure d'exèrcit i forces armades”, com diu la fantasiosa constitució del jutge Vidal, és la prova del nou que l'anomenat procés no va enlloc. A hores d'ara, l'Estat espanyol continua, pel que fa a l'alerta antiterrorista, en el nivell quatre d'una escala de cinc, però la tendència és a l'alça, com ja podem comprovar en estacions, aeroports i fronteres. Si hi hagués una secessió, el nou estat heretaria aquesta alarma, i hauria de fer front als mateixos enemics que campen per tot Europa. I hauria de fer-hi front, no pas negant l'existència d'aquests enemics —una constant de la nostra política—, no pas fent-los passar per individus aïllats amb desequilibris mentals —l'última moda—, no pas enviant-los experts en resolució de conflictes, sinó amb intel·ligència i armes carregades.