Sense por

Tot just fa una set­mana, l'Ajun­ta­ment de Bla­nes va des­men­tir el rumor que cor­ria per les xar­xes soci­als sobre que s'havien tro­bat armes en un con­te­ni­dor de la població. I ahir mateix també es va escam­par per les xar­xes un altre rumor sobre un supo­sat atemp­tat a Girona durant el cap de set­mana. No és habi­tual des­men­tir rumors, però el de Bla­nes va aparèixer en plena cele­bració del famós con­curs de focs que reu­neix a la població milers de per­so­nes. El ter­reny perquè saltés l'alarma estava ben cul­ti­vat. Només calia pen­sar en els atemp­tats al nos­tre entorn no tan llunyà per posar la por al cos. L'Ajun­ta­ment va adme­tre que s'havien reforçat algu­nes mesu­res pre­ven­ti­ves per ade­quar-se al nivell d'alerta de tot Cata­lu­nya. Les bar­re­res de for­migó que impe­dien l'accés de vehi­cles al pas­seig podien fer pen­sar a més d'un en el cas de Niça. Però, per sort, la por no va gua­nyar, si tenim en compte els milers de per­so­nes que cada ves­pre es van con­ti­nuar aple­gant a Bla­nes per veure els cas­tells de focs. I així ha de ser. Com a par­tir d'aquest cap de set­mana, quan es pro­duirà la tra­di­ci­o­nal diàspora de turis­tes coin­ci­dint amb l'arri­bada de l'agost i, per tant, de les vacan­ces per a molts. Els d'aquí cap allà i els d'allà cap aquí. Segu­ra­ment més cap aquí, tenint en compte la deli­cada situ­ació interna que viuen molts des­tins que són com­petència de les comar­ques giro­ni­nes, i que farà que molts turis­tes optin per des­tins con­si­de­rats més segurs. Tot i que com s'ha vist no exis­teix el risc zero, no ens podem dei­xar por­tar per la para­noia. És cert que malau­ra­da­ment cada vegada més podem veure i escol­tar al nos­tre entorn símpto­mes que no anem bé, que aquells que tenen el dis­curs de la por a la boca gua­nyen ter­reny cri­mi­na­lit­zant deter­mi­nats col·lec­tius. Per­so­nes com qual­se­vol de nosal­tres comen­cen per dir que no se sen­ten còmodes en llocs on es con­gre­guen mul­ti­tuds per si passa alguna cosa, i aca­ben dient que no se sen­ten còmodes al cos­tat de per­so­nes amb deter­mi­nat aspecte, pro­cedència o acti­tud. Però si no ens podem dei­xar por­tar per la para­noia i la irra­ci­o­na­li­tat, encara menys podem apro­fi­tar-nos de la situ­ació per fer córrer rumors. Pot­ser més d'un pensa que no n'hi ha per a tant, que és una anècdota. I segu­ra­ment té raó. Però també hi ha molta gent que no s'ho pren com una anècdota, que s'ho creu i escampa el rumor en comp­tes d'atu­rar-ho. I aquest és l'error.