150 clergues

Qui més qui menys –més aviat més– coneix la tirada reaccionària i espanyolista del bisbe de València, cardenal Antonio Cañizares. Al Vaticà també – Cañizares, el papa sap això teu?– i per això el van tornar a València, on molesta però molesta menys i a uns altres. El cardenal substitut moral de Rouco Varela ha convocat rosaris de l'aurora i vetlles fúnebres per la unitat d'Espanya i contra la desviació dels polítics generats. També a favor de la Mare de Déu dels Desemparats, que no té prou mantell per emparar tanta bestiesa. Tot això se sap, però no se sap tant, al nord de la Sénia, que 150 clergues valencians han reiterat per carta al cardenal Cañizares que impulsi d'una vegada “l'elaboració i la versió oficial de la versió valenciana dels textos litúrgics”, una assignatura pastoral pendent des del Concili Vaticà II. Quan aquell Concili va demanar als capellans d'abandonar el llatí i fer la litúrgia en “llengua pròpia”, l'Església valenciana va reaccionar de seguida i va adoptar el castellà, que els era i els és propi. En les darreres dècades hi ha hagut molts intents d'introduir el català en la litúrgia valenciana. Debades. Aquest diumenge, per exemple, a València, no se'n farà cap, de missa en català. Ni en valencià secessionista, tampoc. Per això 150 capellans s'han dirigit a Cañizares, “perquè el poble del qual som servidors puga percebre el respecte i l'estima dels bisbes”. Cañizares només s'estima la mitra. Litúrgia valenciana? En constitucional, home, en constitucional...