Estius de foc

Ja fa dies que les sire­nes d'alarma de l'estany de Banyo­les es dis­pa­ren. Quan sonen, monòtones, repe­ti­ti­ves, els banyis­tes saben que han de sor­tir a cuita-cor­rents de l'aigua, i els veïns sabem que rela­ti­va­ment a prop alguna cosa crema. Minuts després apa­rei­xen els hidro­a­vi­ons que car­re­guen l'aigua necessària per con­tri­buir a l'extinció de l'incendi de torn. Els éssers humans tenim la capa­ci­tat d'acos­tu­mar-nos a gai­rebé tot. Els incen­dis fores­tals d'estiu for­men part del pai­satge de tova­llo­les, gelats, estran­gers amb mit­jons i xan­cle­tes que asso­ciem a l'època esti­val. Són com un d'aques­tes fes­ti­vals d'estiu que enva­ei­xen les comar­ques de Girona: mai fal­ten a la cita. Aquesta rutina fa que la infor­mació sobre els incen­dis, les pèrdues mate­ri­als, fores­tals o ani­mals –les huma­nes són una altra cosa– llis­quin sobre la nos­tra pell com gotes d'aigua. Deglu­tim aquesta infor­mació amb la mateixa fruïció que les notícies sobre la vari­ació de l'Íbex 35 o l'stage de pre­tem­po­rada del Barça. De ben poca cosa ser­vei­xen les cam­pa­nyes infor­ma­ti­ves de caire pre­ven­tiu que dies abans que la calo­rada vagi en aug­ment fan les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques. El cert és que les plu­ges escas­ses –per no dir ine­xis­tents–, la manca de neteja del sota­bosc i la inconsciència d'uns pocs aca­ben pro­vo­cant incen­dis com els d'aquests dies a l'Estar­tit, Vilo­priu, Cruïlles, la Pobla de Mon­tornès, Palma... Tal dia com avui, un 7 d'agost de 1979, les comar­ques de Girona vivien un incendi que forma part de la llarga llista de suc­ces­sos que mai s'hau­rien d'haver produït. Vint-i-una per­so­nes van per­dre la vida en l'incendi que es va des­fer­mar a la urba­nit­zació Els Pinars de Llo­ret de Mar i que va arra­sar lite­ral­ment el com­plex resi­den­cial. Van morir famílies sen­ce­res, que s'havien com­prat feia poc l'habi­tatge; gent de Bada­lona i Bar­ce­lona que van res­tar atra­pa­des en un cul de sac quan fugien de les fla­mes. La urba­nit­zació no tenia mesu­res con­tra incen­dis –ales­ho­res no eren obli­gatòries–, però sí molts car­rers sense sor­tida. Com diu la cam­pa­nya d'enguany: “En un incendi, no només per­dem el bosc.”