Estius de foc

Ja fa dies que les sirenes d'alarma de l'estany de Banyoles es disparen. Quan sonen, monòtones, repetitives, els banyistes saben que han de sortir a cuita-corrents de l'aigua, i els veïns sabem que relativament a prop alguna cosa crema. Minuts després apareixen els hidroavions que carreguen l'aigua necessària per contribuir a l'extinció de l'incendi de torn. Els éssers humans tenim la capacitat d'acostumar-nos a gairebé tot. Els incendis forestals d'estiu formen part del paisatge de tovalloles, gelats, estrangers amb mitjons i xancletes que associem a l'època estival. Són com un d'aquestes festivals d'estiu que envaeixen les comarques de Girona: mai falten a la cita. Aquesta rutina fa que la informació sobre els incendis, les pèrdues materials, forestals o animals –les humanes són una altra cosa– llisquin sobre la nostra pell com gotes d'aigua. Deglutim aquesta informació amb la mateixa fruïció que les notícies sobre la variació de l'Íbex 35 o l'stage de pretemporada del Barça. De ben poca cosa serveixen les campanyes informatives de caire preventiu que dies abans que la calorada vagi en augment fan les administracions públiques. El cert és que les pluges escasses –per no dir inexistents–, la manca de neteja del sotabosc i la inconsciència d'uns pocs acaben provocant incendis com els d'aquests dies a l'Estartit, Vilopriu, Cruïlles, la Pobla de Montornès, Palma... Tal dia com avui, un 7 d'agost de 1979, les comarques de Girona vivien un incendi que forma part de la llarga llista de successos que mai s'haurien d'haver produït. Vint-i-una persones van perdre la vida en l'incendi que es va desfermar a la urbanització Els Pinars de Lloret de Mar i que va arrasar literalment el complex residencial. Van morir famílies senceres, que s'havien comprat feia poc l'habitatge; gent de Badalona i Barcelona que van restar atrapades en un cul de sac quan fugien de les flames. La urbanització no tenia mesures contra incendis –aleshores no eren obligatòries–, però sí molts carrers sense sortida. Com diu la campanya d'enguany: “En un incendi, no només perdem el bosc.”