La piscina

Vaig a la pis­cina del poble amb el meu fill. Després de nedar i jugar, li he dei­xat anar a com­prar una bossa de pata­tes. Men­tre em dis­poso a esti­rar-me a la tova­llola, sento dar­rere meu una frase inqui­e­tant: “No m'agrada la paraula democràcia!” Em giro per veure qui és l'amo d'aques­tes parau­les –tota una decla­ració de prin­ci­pis– i el seu inter­lo­cu­tor sento que li res­pon: “Massa lli­ber­tat!” Penso: “No anem bé.” I menys quan qui fa aques­tes afir­ma­ci­ons són dues per­so­nes grans que pel que con­ti­nuo sen­tint estan des­con­ten­tes amb l'espec­ta­cle polític espa­nyol. Dub­ten de tots els par­tits i no les tenen totes que no hàgim d'aca­bar anant a votar per ter­cer cop. Per ser algú a qui no agrada la democràcia, reco­neix que encara esta­ria dis­po­sat a fer un últim sacri­fici i anar a votar l'opció menys dolenta. Per com parla un d'ells, em fa l'efecte que d'un moment a l'altre sen­tiré allò que certa gent, de certa edat i de certa corda política diu: “Abans no pas­sava això, abans no hi eren aquests pro­ble­mes.” I tal dit tal fet. No ho diuen així direc­ta­ment però es refe­rei­xen als pro­ble­mes que ha com­por­tat la democràcia amb això de com­par­tir el poder i la pos­si­bi­li­tat de votar el par­tit que vul­guis. Abans no em vin­gui un cobri­ment, i per a la meva salut i higi­ene democràtica, des­con­necto d'aquesta con­versa. Cen­tro la meva atenció en el meu fill de qua­tre anys i me'n sento orgullós. Ja no penso que no anem bé i que tot està per­dut. I deuen pen­sar: “Amor de pare.” No. És un petit símptoma. Als qua­tre anys deixa de ser un petit dic­ta­dor per començar a enten­dre les bon­dats del verb com­par­tir. Avui per tu, demà per mi. I és el que fa amb la seva bossa de pata­tes. Ara ja no se la queda per a ell sol, la bossa, sinó que la com­par­teix amb la resta. Estic con­tent que hagi entès allò que algu­nes per­so­nes grans no saben veure. Per a la mai­nada comença a ser vital això de com­par­tir, un acte democràtic, sense que en siguin cons­ci­ents. Llàstima que aque­lla lliçó de democràcia no l'hagi vista qui l'havia de veure a la pis­cina.