Volguda incomprensió

El mal que el franquisme va fer als republicans espanyols i particularment als catalans no ha estat mai reparat. La Transició va ser un exercici modèlic d'amnèsia col·lectiva: en part induïda, en part volguda. Perquè, ni que costi admetre-ho, a Espanya perviu un fort substrat sociològic que porta molts ciutadans a combregar, encara avui, amb els ideals del franquisme: la unitat d'Espanya; l'ideari de l'existència d'una nació espanyola; un cert ideal de grandesa –que no es correspon amb la realitat–; un paper dominant de l'Església catòlica i un ideari econòmic escorat a la dreta, fins i tot quan han manat els socialistes. Com que generacionalment no s'ha produït un relleu de l'alt funcionariat franquista i els polítics espanyols no han modernitzat els seus esquemes mentals, revolucions com les que volia fer Podemos no eren viables, perquè necessiten del PSOE i aquest continua sent un partit presoner d'una concepció rància d'Espanya. Els més moderns es van quedar a la Segona República... Mentrestant els perifèrics hem aguantat, fins que farts hem encès una seriosa revolta però d'incert final. I avui ens tornarem a encendre tot recordant que un 13 d'agost de 1940 la Gestapo va detenir el president Lluís Companys i el va lliurar a la justícia espanyola, que li va reservar un judici sumaríssim que va acabar amb el seu afusellament. Han passat 76 anys des de la seva detenció i no hem sentit ni una paraula de penediment; ni s'ha anul·lat el simulacre de judici ni s'ha restaurat la memòria del president de tots els catalans. Els espanyols fa temps que van decidir independitzar-se dels catalans i van construir un mur mental que no estan disposats a travessar. Més encara, quan algú del seu territori prova de saltar aquesta tanca ideològica, intel·lectual, emocional, li disparen des de la caverna o des de les primeres files d'algun dels partits nacionalistes espanyols. Tal dia com avui de 1961s'iniciava la construcció del mur de Berlín. Va trigar 28 anys a caure. El que ens separa d'Espanya no caurà mai si abans no marxem i això fa que ens valorin.