Maillol, una arcàdia catalana

Si feu el camí d'Espolla a Banyuls, per mas Pils i el coll de Banyuls trobareu, poc abans d'arribar a les primeres cases d'aquest poble de la costa, el celler Berta-Maillol; les feixes de les vinyes s'esglaonen fins ben bé a tocar el celler; un descendent de Maillol, amb un aire semblant, ven vi i explica la vida del seu avantpassat. No gaire lluny hi ha el petit Museu Maillol, a la casa estudi-refugi que feia servir quan es volia aïllar del tot de la vida del poble i es concentrava, impregnat de la llum mediterrània. Nascut a Banyuls i seduït pel seu paisatge, instal·lat a París, Maillol va dibuixar, pintar, teixir i fer escultures.

L'obra de Maillol desprèn una reflexió constant sobre el cos humà, sobre les formes del cos i busca la inspiració en la perfecció de la model, o en les formes més robustes i a vegades abruptes dels cossos animats i inanimats del litoral.

Les fites dels monuments als morts d'Elna, Ceret, Portvendres i Banyuls, marquen un itinerari de profunda intensitat arrelat en el dolor del seu territori. Aquí, impregnats de llum i de color, una colla d'artistes van fer estades d'altíssima creativitat. Maillol hi va nuar una estreta amistat, de mestre a deixeble, amb Henri Frère, propiciada per Josep Sebastià Pons. Poesia, pintura i escultura dibuixen un univers arrapat al paisatge local i projectat a la universalitat d'unes obres que transcendeixen l'entorn estricte.

Aquest és el marc de l'exposició que aquest any ens proposa el Museu d'Art Modern de Ceret, sempre disposat a donar una lliçó de què pot ser i què ha de ser un museu d'art modern lligat al seu entorn, ciutat i territori, i als valors universals de l'art. Cada any, la tria respira la saviesa dels qui han estudiat a fons la vida i el fet artístic, i amorosament ens la presenten d'una manera entenedora i suggestiva.