L'orxata i el correbou

Posem que m'agrada l'orxata. Ima­gi­nem que a Beas de Segura (Jaén) pro­hi­bei­xen la dolça beguda perquè els recorda Jaume I, el rei a qui, en entrar a València, una
noia va ofe­rir un estrany líquid dient-li que era “llet de xufa”. En tas­tar-lo, el Con­que­ri­dor va que­dar gra­ta­ment sorprès i va excla­mar: “Açò no és llet, açò és or, xata!” I d'aquí ve, segons aquesta lle­genda de nul·la cre­di­bi­li­tat, el nom de la popu­lar llet vege­tal. Conyes al marge, si pro­hi­bis­sin l'orxata, jo mai ani­ria a pro­tes­tar a Beas de Segura, però entenc que alguns d'ells vin­guin a Tor­ro­e­lla per defen­sar el cor­re­bou. Els pro­tau­rins, siguin d'on siguin, ho por­ten tan a dins que no cal dis­cu­tir-hi. El temps aca­barà de bui­dar les pla­ces. Men­tres­tant, com­par­tiu orxa­tes i tin­guem la festa en pau.