Opinió

la crònica

Passió per la música

Noms propis: Dolors i Betti Hosta, Assumpció Boet, Esperança Castanyer, Rosa M. Vilà, Conxita Adroher, Carme Perramon, Maria Blanchart, Conxita i Assumpció Adroher, Pietat Vich, Maria Carreras, Anna Guartmoner, Montserrat Cànovas, Teresa Arxer, Anna M. Mercader i d'altres. Vet aquí el cor de la secció femenina de Girona, l'any 1945. Al mig, el mestre Francesc Civil, creador i director del cor. Noms arrelats, ben arrelats a Girona.

La història en el seu context. Era l'any 1945, i fora del Movimiento no hi havia possibilitat d'organitzar res. Per presentar un concert coral s'havia de demanar permís a Información y Turismo i al governador. I si no era una entitat beneïda per les mateixes autoritats, la denegació era automàtica. El mestre Civil, autèntic supervivent de l'època de la guerra civil, personatge cabdal de la música a Catalunya, mai prou ponderat, va organitzar aquest cor, que posteriorment nodrí la Polifònica de Girona, juntament amb homes de la coral del GEiEG que el mateix Civil havia fundat.

Particularment recordo el mestre tocant el piano amb el Quintet Vienès amenitzant Els Pastorets de La Salle en la mateixa època. Cobraven cent pessetes per actuació, per Nadal, Cap d'Any, Reis... sortint a peu del seu domicili de l'Argenteria fins al carrer Migdia i tornant de fosc, acabada la vetllada. Aquestes eren les economies de l'època, i les obligacions d'un pare de família per sobreviure.

Tal com diu el llibre que acaba d'aparèixer, Quan la música esdevé passió, escrit per Lluís Brugués i Albina Varés, amb la col·laboració de Mariona Julià Civil, que es cuida dels arxius del seu avi, els germans Josep i Francesc Civil irromprien en la música i per dir-ho en termes breus “tocaren totes les tecles”. Francesc –el més conegut a Girona– fundà l'Escola de Música oficial l'any 1942, que es consolidaria més tard com a Conservatori Isaac Albéniz de la Diputació de Girona, que ha donat formació a milers de alumnes.

Tot té el seu moment. L'any 1974 es va representar a l'interior de la catedral de Girona la consueta Sant Cristòfol, un text medieval presentat pel Grup Proscènium, amb la col·laboració de la Polifònica de Girona. Per omplir l'enorme nau catedralícia faltava un organista de prestigi. Durant tres nits el mestre Civil va ocupar la banqueta de l'orgue, amb una vitalitat extraordinària per la seva edat, i no va voler cobrar res per la seva actuació.

El llibre és de lectura imprescindible per a tota persona que estimi la música, i a més la història de la cultura en la postguerra gironina, plena de matisos i de personatges dels quals no en sabíem prou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.