Víctor Mora

Tot i que pre­vi­si­ble, per la llarga malal­tia que supor­tava, la mort de Víctor Mora m'ha dei­xat col­pida. És recor­dat sobre­tot pel seu famós còmic El Capitán Tru­eno, però seria bo de recor­dar que, ultra guio­nista d'aquest i tants d'altres còmics –acom­pa­nyat per l'il·lus­tra­dor valencià Ambrós–, Víctor Mora era un excel·lent escrip­tor. N'hi ha prou de recor­dar novel·les de tanta cate­go­ria literària com Per­duts al pàrking, Els plàtans de Bar­ce­lona (quina esplèndida novel·la!), La pluja morta o El tram­via blau, entre la tren­tena que havia publi­cat.

Víctor Mora era un home d'esquer­res, d'arre­la­des con­vic­ci­ons, fins a l'extrem que va ser empre­so­nat pel sinis­tre comis­sari Creix, va patir l'exili i va veure amb asto­ra­ment que Els plàtans de Bar­ce­lona va ser cen­su­rada i pro­hi­bida: es va publi­car en francès el 1966 i en català hagué d'espe­rar al 1972. Víctor Mora va ser nome­nat pel govern francès Cava­ller de les Arts i les Lle­tres el 1991, i la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya li va con­ce­dir la Creu de Sant Jordi el 1997; també va rebre el premi del Saló del Còmic de Bar­ce­lona.

Traduït a diver­ses llengües, Mora tenia diver­sos pre­mis per la seva obra en català (sem­pre va ser fidel a la llen­gua, com a novel·lista): el Víctor Català, el Joan Crei­xells i el Fiter i Ros­sell.

També va ser tra­duc­tor, va fer entre­vis­tes d'alta volada (la majo­ria reu­ni­des al seu lli­bre Con­ver­ses a París), com ara a Pablo Neruda o Miguel Ángel Astu­rias.

Deia que Víctor Mora era un home d'esquer­res. I també els seus per­so­nat­ges, inclòs el Capitán Tru­eno. Con­ver­sar amb ell sobre política era esti­mu­lant: un exem­ple d'hones­te­dat i de recerca de la justícia.

Altra­ment, els qui vam tenir la sort de trac­tar-lo podem afir­mar que era un home afa­ble i edu­cat, amb una veu suau i unes con­vic­ci­ons pro­fun­des.

Rei­vin­dico el Víctor Mora escrip­tor, perquè no ens podem per­me­tre el luxe de pres­cin­dir d'ell. Espero que la meritòria Fun­dació Víctor Mora no deixi de repe­tir-nos-ho. Adéu, amic.