‘Plats bruts', sempre

Un dels per­so­nat­ges de l'últim lli­bre de Nick Hornby , Funny girl , sobre les comèdies tele­vi­si­ves a la BBC dels anys sei­xanta, diu que la seri­e­tat està sobre­va­lo­rada. Ho explica per ava­lar l'èxit de la sit­com pro­ta­go­nista, un feno­men en una soci­e­tat britànica, enfai­xada i clas­sista. Hi ha molts frag­ments de Funny girl –en la cons­trucció d'una sèrie d'humor– apli­ca­bles a Plats bruts (1999-2002), que també va ser un revul­siu per a un país que, quan es va estre­nar, neces­si­tava riure. I aquesta és la clau de la con­nexió amb l'audiència: els gags, els per­so­nat­ges i el moment. I no sem­pre s'acon­se­gueix. Les repo­si­ci­ons que n'ha fet TV3 als estius –des de l'1 d'agost, abans del TN ves­pre; l'any pas­sat se'n va fer una excepció– l'han con­ver­tit en un clàssic.