Independència condicionada

Per si algú no se n'havia adonat, hi ha mala mar entre els dos Joans –Coscubiela i Rabell– i Ada Colau. Castanyes glaçades. La part més agra de la disputa, com sol passar, correspon als dos líders de la candidatura Catalunya Sí que es Pot. Coscubiela ha arribat a titllar Colau de “mercenària”. Què s'hi juguen? El liderat i l'hegemonia en el nou partit que englobarà l'“esquerra plural”. O comunera. Amb els recels profunds que la maniobra suscita en alguns dirigents d'Iniciativa. Enmig d'aquesta pugna un element conflictiu ha donat munició als uns més que no pas a l'altra. Per segon any consecutiu l'alcaldessa de Barcelona ha començat a desfullar la margarida de l'11 de Setembre. Colau no sap encara si anirà a la manifestació –l'any passat finalment no ho va fer–, però ara diu que potser sí perquè hi ha noves realitats a valorar. Com ara el més que previsible govern del PP a Espanya. Hi ha molta gent d'aquesta esquerra confusa que es mou seguint el mateix patró. Votarien en un referèndum per la independència de Catalunya segons qui governés a Espanya. Si manessin ells, votarien que no. Com que mana Rajoy, ara es decanten cap al sí. Potser per això Ada Colau va votar sí i sí en la consulta del 9 de novembre. Aquest independentisme condicionat –condicionat a Espanya– fa una mica d'angoixa. I si Catalunya s'independitza i després guanya Iglesias al país llavors veí? Se'n retractarien? En tot cas, el penellisme és una bona notícia per a l'independentisme: són molts més del 48 per cent.