Independència condicionada

Per si algú no se n'havia ado­nat, hi ha mala mar entre els dos Joans –Cos­cu­bi­ela i Rabell– i Ada Colau. Cas­ta­nyes glaçades. La part més agra de la dis­puta, com sol pas­sar, cor­res­pon als dos líders de la can­di­da­tura Cata­lu­nya Sí que es Pot. Cos­cu­bi­ela ha arri­bat a tit­llar Colau de “mer­cenària”. Què s'hi juguen? El lide­rat i l'hege­mo­nia en el nou par­tit que englo­barà l'“esquerra plu­ral”. O comu­nera. Amb els recels pro­funds que la mani­o­bra sus­cita en alguns diri­gents d'Ini­ci­a­tiva. Enmig d'aquesta pugna un ele­ment con­flic­tiu ha donat munició als uns més que no pas a l'altra. Per segon any con­se­cu­tiu l'alcal­dessa de Bar­ce­lona ha començat a des­fu­llar la mar­ga­rida de l'11 de Setem­bre. Colau no sap encara si anirà a la mani­fes­tació –l'any pas­sat final­ment no ho va fer–, però ara diu que pot­ser sí perquè hi ha noves rea­li­tats a valo­rar. Com ara el més que pre­vi­si­ble govern del PP a Espa­nya. Hi ha molta gent d'aquesta esquerra con­fusa que es mou seguint el mateix patró. Vota­rien en un referèndum per la inde­pendència de Cata­lu­nya segons qui governés a Espa­nya. Si manes­sin ells, vota­rien que no. Com que mana Rajoy, ara es decan­ten cap al sí. Pot­ser per això Ada Colau va votar sí i sí en la con­sulta del 9 de novem­bre. Aquest inde­pen­den­tisme con­di­ci­o­nat –con­di­ci­o­nat a Espa­nya– fa una mica d'angoixa. I si Cata­lu­nya s'inde­pen­ditza i després gua­nya Igle­sias al país lla­vors veí? Se'n retrac­ta­rien? En tot cas, el pene­llisme és una bona notícia per a l'inde­pen­den­tisme: són molts més del 48 per cent.