Un país? No, uns Països!!

Hauria estat rodó que la Universitat Catalana d'Estiu hagués clos el concentrat curs estiuenc avui, perquè tal dia com avui de 1968 es cloïa l'experiment de les Diades de Cultura, l'embrió del que un any després va ser la UCE com a tal. Les Diades de Cultura, a rebuf del maig del 68 francès, eren una iniciativa del Grup Cultural de la Joventut Catalana i del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. Les dues entitats havien estat creades per catalans del nord interessats a estendre el coneixement de la llengua i la cultura catalana del sud en aquest espai català d'ànima i sentiment però administrativament francès. Posteriorment, la UCE va servir d'aixopluc per als intel·lectuals i activistes de les Illes i del País Valencià que compartien aquesta necessitat d'una defensa conjunta de l'àmbit lingüístic, atacat primer pel franquisme i després pels interessos de diversos governs espanyols de laminar la clara expressió de la llengua catalana en tot l'espai catalanoparlant. Tot i que la UCE ha eixamplat el ventall de discussió respecte a allò que era matèria dels seus seminaris i jornades en els seus inicis, estem en un moment en què políticament no s'incideix prou en el debat a l'entorn de la vertebració social i política dels Països Catalans i la UCE és el lloc adequat per fer-ho. Hi ha instal·lat un consens polític al Principat que d'això “ara no toca” parlar-ne. La dificultat –diguem-ne impossibilitat– de trobar una fórmula de secessió consensuada amb Espanya fa que els polítics catalans no gosin, amb comptades excepcions, posar damunt la taula que els problemes del Principat es reprodueixen a les Illes i al País Valencià. Aquestes dues comunitats, pel que fa a l'índex d'espoli, es troben al capdavant de la llista conjuntament amb Catalunya; compartim amb el País Valencià i la Catalunya nord el problema del corredor mediterrani, etcètera. És cert que la resta de territoris no porten la nostra embranzida, però tot és qüestió de temps i no aniríem malament si els escoltéssim una mica més. Aneu a la Catalunya nord i veureu com demanen a crits que els fem cas...