Diada descentralitzada

Em sembla molt bé, molt correcta i, fins i tot, necessària la fórmula descentralitzada de l'ANC i Òmnium Cultural per a l'Onze de Setembre d'enguany. D'aquesta manera, l'Onze de Setembre del 2016, el conjunt de la gent de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, de la Garrotxa, de la Selva, del Gironès i del Pla de l'Estany no hauran d'anar a Barcelona. Caldrà que ens concentrem a l'emblemàtica i diversa població de Salt (Gironès). Al meu entendre, aquest l'Onze de Setembre ha de ser el més vital. És el més important de tots, ja que la situació política de Catalunya comença a estar força madura –tot i que la població catalana, darrerament, està una mica desmobilitzada per problemes “extrapolítics”– per assolir, al més aviat possible, la sobirania plena. Cal que ens mobilitzem d'una forma cívica. Cal fer molta pedagogia i proselitisme de proximitat per tal que el de Salt sigui un aplec històric.

No hi ha dubte que aquesta vegada la Diada ha
de procurar mobilitzar el màxim nombre possible de ciutadans, sobretot per motius socials. De moment les xifres són magres, però també cal tenir en compte que l'agost és un mes difícil per mobilitzar el poble
sobirà. De fet, una part del poble català veu amb pessimisme que després de moltes mobilitzacions, encara no hi hagi res de clar. Alguns culpen els polítics catalans governants, de la situació negativa, però al meu entendre aquesta és una argumentació simplista i injusta.

Ara i aquí, la situació és complicada. És cert que l'Estat espanyol és un desastre, que no pot oferir res de nou davant de la crisi econòmica, social, tecnològica i, sobretot, europea. Ara bé, aquest estat tan ancorat en el passat i poc imaginatiu té una “clova molt dura”; és a dir, té molta experiència de govern per tal de bloquejar, d'una manera més o menys senzilla, tot el procés d'alliberament nacional i social català.

El problema de fons és que la societat catalana, la societat civil catalana amb tots els ets i uts, encara no és prou forta i robusta per tal de plantejar clarament la qüestió del dret a l'autodeterminació dels pobles. Malauradament, durant molts anys s'ha fet una política erràtica que ha provocat que gran part del poble català no tingui cap mena de consciència, ni social ni nacional. També està fracassant una qüestió molt cabdal: la transmissió oral intergeneracional.

En qualsevol cas, aquest article pretén ser, per damunt de tot, una crida a la participació el proper Onze de Setembre. Ja sabem que tots tenim molts problemes: socials, personals i familiars, però ara és bàsic, és vital, que l'Onze de Setembre d'enguany articulem una gran manifestació que trenqui motlles. Ho necessitem d'una manera urgent.