I tu, per què hi aniràs?

Serà la seva primera diada i això la fa encara més especial. L'11 de setembre els meus dos fills encara no hauran complert els dos mesos però també hi seran, a Salt. Ho sé. A ells, ara mateix, el tema no els fa ni fred ni calor. La seva màxima preocupació a hores d'ara és menjar i dormir. I, certament, crec que tant els fa complir aquestes expectatives a Salt com a Copenhaguen. Però hi seran perquè a les seves mares els fa una il·lusió màxima compartir aquest moment amb ells, perquè un dia els podrem explicar que hi van ser i perquè, per sobre de tot, el que ens hi estem jugant és el seu futur. La consecució de l'estat català no és un simple canvi de bandera o de nacionalitat. L'objectiu és construir un país en què les noves generacions tinguin les oportunitats que es mereixen en un entorn socialment just.

Aquesta és la meva motivació. I tu, de ben segur, en deus tenir d'altres. Cadascú en té una, o més, de raons per no tornar a faltar a la cita. Sí, ja fa molts anys que ens mobilitzem. I cada vegada ens demanen un xic més, anar un pas més enllà. I pots arribar a tenir la sensació que, malgrat tots els esforços i les mobilitzacions, res es mou. I no és cert. Avancem i ho fem a pas ferm. Però la pedra que hem d'apartar del camí per seguir endavant no és poca cosa. És un gran roc de dimensions estratosfèriques. I està ancorat al terra, talment com si li haguessin sortit arrels. No n'hi ha prou amb un cop de peu per treure'l del mig, Ens obliga a arremangar-nos i a empènyer amb tot el cos. Es resistirà, però si la força és ferma i constant, acabarà rodolant.

Per això és tan important participar en aquesta diada descentralitzada que ens ha preparat l'ANC i Òmnium. I cal ser a Salt, i a Berga, i a Tarragona, i a Lleida, i a Barcelona. Amb el mateix to festiu i reivindicatiu dels darrers anys, amb la mateixa empenta i il·lusió. Perquè ja ens acostem a aquell moment en què el roc grinyola. Només faltaria que ara, després de tant d'esforç per arribar a aquest punt, deixéssim d'empènyer. Només cal mirar enrere i veure que hem fet un gran tram del camí, i si en posem de puntetes i mirem per damunt la pedra, podrem copsar un camp immens. Per això busca la teva motivació, desempallega't de la mandra, no t'inventis excuses i aquest 11 de setembre torna a sortir al carrer per fer bategar el país.