Política
DAVID FONT
PRESIDENT DEL PDECAT A LA CATALUNYA CENTRAL
“Volem ser presents a tots els municipis de la regió”
“Un dels reptes majúsculs seran les municipals del 2019, perquè reforçaran al territori la posició del nou partit”
“Treballarem per recuperar les posicions electorals del 2010/2011, un moment amb molt bons resultats per al partit”
“Hem de parlar clar, deixar l'ambigüitat i no tenir por de dir les coses pel seu nom”
L'aposta per un nou discurs
David Font aposta clarament pel nou discurs del PDC en què l'ambigüitat ha de deixar pas a parlar clar. Fa el pas de president de CDC al Berguedà (des del 2012) a la direcció de la regió. Combinarà la feina al capdavant del partit a la regió central amb la d'alcalde de Gironella i president del Consell Comarcal del Berguedà (càrrecs que ocupa des del 2010 i el 2015, respectivament). Abans, del 2008 al 2010, havia estat vicepresident de la JNC. També ha estat conseller nacional.
David Font ha estat escollit president del PDC a la regió central.
Què l'ha dut fins aquí?
Fa temps que estic vinculat al partit i sempre m'ha agradat poder aportar-hi el que bonament pugui. Era un salt natural. Havia estat quatre anys al capdavant de la comarca del Berguedà i tenia ganes de continuar treballant en l'àmbit de partit. El president sortint ni tenia intenció ni es podia presentar i vaig creure que era l'oportunitat de presentar-me si aconseguia els suport necessaris.
Ha encapçalat una llista única per liderar el partit...
S'ha intentat incorporar gent diversa. Després d'un congrés sempre veus gent que té ganes d'implicar-se més i d'altres que tenen ganes de fer passos enrere. El que hem volgut és parlar amb tota aquesta gent, parlar amb les comarques i a partir d'aquí crear una llista que combini la joventut i la renovació, per una banda, i l'experiència, per l'altra. A banda, del component municipal, que per mi és important.
Però no hi ha representants ni del Solsonès ni de l'Anoia.
El Solsonès no n'havia format part mai. L'Anoia, sí; però una part important de l'Anoia, en l'àmbit de partit, sempre havia mostrat una certa tendència a mirar cap al Penedès.L'Anoia va decidir que anava a la vegueria del Penedès i es va donar la possibilitat al Solsonès que decidís què volia fer, i per unanimitat va voler quedar-se a la regió de Lleida. A nosaltres, pel que fa a l'estructura de partit, ens queda un territori més reduït de població i de persones associades, però tindrem en compte aquestes comarques en les polítiques de la Catalunya Central. Hem d'acabar-ho d'estructurar, però la gent del Solsonès i l'Anoia podran debatre i marcar posicions quan sigui un tema territorial de govern en què vulguem dir-hi la nostra. Ens hem readaptat a la nova configuració territorial arran de la vegueria del Penedès. Veurem què passa.
El seu pròxim pas serà cap a la política nacional?
No ho sé. No sóc persona de posar-me fites a llarg termini. Les decisions les prenc i les maduro quan es dóna la possibilitat d'una situació. No defujo que m'agrada la política, és innegable. I en un determinat moment faig el pas de fer una pausa a la meva tasca a l'empresa privada per dedicar-me exclusivament a la funció pública, però no descarto tornar al sector privat. Ara tinc un mandat municipal fins al 2019. No puc dir què faré perquè no ho sé. Quan vaig entrar de president comarcal no em vaig plantejar que després em presentaria de president de la regió. M'agrada la política i les ganes les tinc, però si em fallen no tindrà sentit seguir, ja es veurà. No descarto res, però tampoc em plantejo objectius.
Alcalde, president del Consell Comarcal i president del partit a la regió són massa càrrecs?
El debat de l'acumulació de càrrecs pot caure amb una certa rapidesa d'arguments. Fins avui tenia tres responsabilitats i no passava res. Em dedicava al municipi i m'hi continuo dedicant, em dedicava a la comarca i m'hi continuo dedicant, i dedico unes hores al partit. Si una persona entén una jornada laboral estricta de 7 hores i mitja o 8 hores, òbviament no pot tenir tres feines. Però quan tu aquesta tasca la fas de dilluns a diumenge i t'hi dediques entre 12 i 14 hores diàries, et dóna temps de fer-ho sense desatendre cap de les funcions.
Què en pensa, del nou nom de CDC, i de com s'hi ha arribat?
En el congrés fundacional vaig ser dels que vaig dir que Partit Demòcrata Català era el nom que més em representava. Ara s'incorpora el terme europeu, i el meu suport serà majúscul. El nom ens continua definint com el projecte que defensem. És un nom que és ampli, amb el qual molta gent es pot sentir còmode. Va sortir d'una votació en què tothom va poder expressar la seva voluntat. Per tant, quan passes l'última paraula als associats el nom que acaba sortint agafa més cos. El nom va sortir reforçat al juliol i ara veurem si la incorporació del terme europeu surt igualment reforçada.Jo m'hi sento còmode.
Què canvia de CDC al PDC?
Hi ha una nova generació de persones que lideren un projecte polític. No podem negar que hi ha moltes coses que Convergència ha fet molt bé i que ens hem de poder emportar, però també ha de ser el moment que es deixin completament de banda conductes reprovables. Això no ha de tenir cabuda al nou partit. La gent ha de poder trobar un partit que parli clar, que deixi l'ambigüitat, i al qual no li faci por dir les coses pel seu nom malgrat que pugui generar certa disconformitat en una part de la societat. Un partit polític és creïble quan dius les coses tal com toca, perquè te les creus, perquè les demostres i les portes a terme en el dia a dia. Una de les coses que ens ha de diferenciar és parlar clar i no tenir por del que pot passar en funció del que diguem.
Quins seran els reptes a la Catalunya Central?
Treballarem per recuperar les posicions electorals del 2010/2011, que va ser un moment amb molt bons resultats per al partit. El nostre objectiu és treballar cap a aquí, fent créixer la nostra musculatura. Hem perdut gent pel camí, gent que s'ha mostrat descontenta per determinades actuacions o per determinats discursos. Volem tornar a representar aquesta gent. Una altra de les feines clau que farem és fer discurs de Catalunya Central. Ens hem de creure que som un territori i que el govern ens vol tenir en compte. Hem de tenir posicions clares. Fins ara no ha existit amb prou força, però ha d'existir en un futur. Un altre dels reptes majúsculs seran les municipals del 2019, perquè ens reforçaran territorialment per saber quina és la posició del nou partit a les quatre comarques. Volem ser presents a tots els 121 municipis de la regió. No serà fàcil perquè avui no som presents en tots.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.