“Amb la C-16 hi ha molt negoci i poc retorn social”

Demana par­lar molt, els temes es van tirant enda­vant però amb més difi­cul­tats i evi­dent­ment hi ha coses que no es tiren enda­vant o que cos­ten més de tirar enda­vant. És el sis­tema en què estem. Crec que és un sis­tema que acos­tuma a per­ju­di­car la gestió. No a Navar­cles, en gene­ral. Mal­grat que digui això, hem anat pac­tant les coses i hem anat encar­ri­lant gai­rebé tots els temes.

El porta a porta es podia haver apro­vat perquè teníem sis vots a favor i la resta eren abs­ten­ci­ons. Però es va reti­rar perquè em sem­blava que era una presa de pèl que, en un tema que havíem pac­tat i que tot­hom veia bé, a l'hora de la veri­tat la gent es tirés enrere. Hi havia d'haver més una­ni­mi­tat.

Està a Urba­nisme, que ha de donar el vis­ti­plau i crec que no tar­darà. A par­tir d'aquí, els par­ti­cu­lars poden ja fer la gaso­li­nera si volen.

N'hem par­lat amb alguns grups però no hem aca­bat de tro­bar l'acord defi­ni­tiu. De moment anem tirant enda­vant.

Les polítiques soci­als són pri­o­ritàries, for­men part de la línia de govern. Però pel que fa a obres d'enver­ga­dura... hem de resol­dre l'entrada de Navar­cles, amb un dis­tribuïdor o rotonda, per la zona del Bavi­era. Un altre pro­jecte és el CAP. Vam arri­bar a un acord tots els grups per cedir un ter­reny a la Gene­ra­li­tat i segu­ra­ment en el ple de novem­bre cedi­rem el ter­reny. Hi ha un altre tema que és la fàbrica Dresca. És com­pli­cat. Fa vuit anys que està tan­cada i ens està cos­tant molt que es des­en­ca­lli. Un altre pro­jecte és una remo­de­lació d'un espai dins de la pis­cina perquè hi pugui haver una zona d'aigües i gimnàs. No parlo de pis­cina coberta, que quedi molt clar. També volem fer una pista coberta per aju­dar-nos a des­con­ges­ti­o­nar el pavelló. Hau­ria de ser­vir per a l'escola i també en l'àmbit gene­ral.

Volem tenir inter­lo­cu­tor. Està en con­curs de cre­di­tors. El con­curs no s'ha fet i l'Ajun­ta­ment no té inter­lo­cu­tor. Allò es va degra­dant, és un espai urbà molt impor­tant. Ens pre­o­cupa, hi tre­ba­llem però és lent. Neces­si­tem un pro­pi­e­tari per tenir inter­lo­cu­tor. Perquè voldrà dir que estarà tan­cat, per exem­ple. Qui ho ha de sane­jar? L'Ajun­ta­ment, que li costa una for­tuna. Però a la vegada, si no fem res és un perill...

Sí, tot i que som un Ajun­ta­ment modest perquè tenim pocs ingres­sos hem fet una política de con­trol impor­tant. Podríem assu­mir tot el que pre­ve­iem.

En l'àmbit turístic el pro­jecte que tenim entre mans és l'intent d'apro­fi­tar la Selènika. Hi ha una empresa que està inten­tant mun­tar algu­nes acti­vi­tats de lleure, com la Bur­ri­cleta, i volem apro­fi­tar aquesta marca per poder defi­nir uns cir­cuits, que la gent pugui venir a fer rutes. I, una cosa que es fa un cop l'any, allar­gar-ho a la resta de l'any. Ho estem movent.

Som al cap­da­vall del riu Cal­ders. Tenim un espai de lleure, com el parc del Llac, i ens interessa que aquesta aigua baixi al més neta i sane­jada pos­si­ble. La depu­ra­dora de Moià ha que­dat petita i dar­re­ra­ment amb les ges­ti­ons que s'han fet sabem que s'ampliarà perquè tin­gui la capa­ci­tat sufi­ci­ent. El moment de polèmica va obli­gar que trobéssim una solució que ara mateix està apun­tada.

Ho he anat anun­ci­ant expres­sa­ment perquè vull ser pre­so­ner de les meves parau­les. El model que vam enge­gar el 1995 està bas­tant desen­vo­lu­pat. Hi ha nova gent i hi ha d'haver noves ener­gies. Amb el pas del temps pots aca­bar sent un tap. Tens deter­mi­nats vicis, i amb algu­nes coses pots anar de tor­nada. Aques­tes coses pas­sen i com que passa és millor mar­xar. Per tant, seré alcalde fins al 2019, bé, a menys que hi hagi una moció de cen­sura. Tam­poc ho visc com un pro­blema, però és difícil perquè els grups són molt dife­rents i el resul­tat no donava peu. És com­pli­cat. Però tot és pos­si­ble a la vida. És una maio­nesa difícil de lli­gar.

Aquest tema és molt ver­gonyós. Tinc la impressió que hi ha hagut molt negoci i poc retorn des del punt de vista social. El pri­mer que hem de saber són els números des que l'auto­pista es va posar en marxa. No acabo d'enten­dre per què no fixem una estratègia clara, amb un calen­dari. S'ha millo­rat la segu­re­tat de la car­re­tera però s'ha con­ver­tit en una ratera, molt lenta. Però si hi ha un pro­blema de segu­re­tat el que has de fer és reduir el volum de trànsit i pas­sar-lo a l'altra banda.

Si els recur­sos són escas­sos s'han de bus­car solu­ci­ons adap­ta­des, però s'han de bus­car. Cal des­do­blar la C-55 fins a Cas­tell­bell. Però no hem d'anar a fer una auto­via que vagi a pas­sar per no sé on perquè valdrà tants diners que no aca­ba­rem mai. Des­do­blem la car­re­tera. A la C-16, l'ideal seria eli­mi­nar el peatge o un peatge molt tou. Són solu­ci­ons sabent que hi ha uns recur­sos escas­sos. Si hi hagués més recur­sos es podrien fer mol­tes coses. Però hi ha poca volun­tat política o hi ha coses que no ens expli­quen. Perquè no s'entén. Fins ara la Gene­ra­li­tat ha apli­cat els des­comp­tes, d'acord. Però men­tres­tant ens hem gas­tat una for­tuna amb la C-55. Amb aquests diners ja hauríem pogut des­do­blar un tram.

És una situ­ació com­pli­cada i difícil perquè no hi ha inter­lo­cu­tor a l'altre cos­tat. Algun dia s'haurà de tren­car el pas. No podem anar mare­jant la per­diu eter­na­ment. I crec que s'està tre­ba­llant en aquesta direcció. És una llàstima perquè en tots els pro­ble­mes cal bus­car l'acord. Algun dia s'haurà de pren­dre una decisió que sabrem com comença però no com acaba.

Hau­rem d'estar al nivell que ens toqui. Hau­rem de res­pon­dre cadascú. Jo tinc clar que puc pen­sar d'una manera però estic davant d'un Ajun­ta­ment i per tant al poble hi ha per­so­nes que pen­sen d'una manera dife­rent. Com a alcalde, mal­grat que un creu que ha de defen­sar l'opció de país, que és majo­ritària a Navar­cles. Però com a alcalde em toca pro­te­gir que no se'n vagi de mare. Un cop em vaig opo­sar al car­tell de Navar­cles per la Inde­pendència. I vaig tenir mer­der. Però no volia pro­vo­car que l'endemà ho pin­tes­sin, que és el que va pas­sar. No val la pena. És millor convèncer que no els ges­tos.

Aquí hi ha dos pro­ble­mes. L'un, el de la soci­al­de­mocràcia euro­pea, d'haver per­dut una mica el nord, i per tant si el PSOE ha de bus­car l'alter­na­tiva amb els par­tits alter­na­tius que estan apa­rei­xent. És un debat que ha creat autèntic pànic. Però al PSC hi ha un altre pro­blema que ho con­di­ci­ona tot, que és el tema de Cata­lu­nya. I tot i que molta gent ja en vam mar­xar i van fer una depu­ració molt impor­tant de la gent sobi­ra­nista, és curiós perquè des de Madrid con­ti­nuen sense enten­dre un PSC que no té res de sobi­ra­nista, i que ja ni parla de dret a deci­dir. Aquest és el pro­blema per desgràcia, no cal ni per­dre-hi cinc minuts. El PSC con­ti­nua estant atra­pat pel tema de Cata­lu­nya. Cal refle­xi­o­nar sobre això. No n'hi haurà prou amb votar que no. Perquè a l'altre cos­tat no volen saber res ni del PSC que no és sobi­ra­nista.