Imatge o pragmatisme

No sé de quina manera ens coneixeran els nostres descendents amb la perspectiva del temps. Segur que ens situaran en una època de la Revolució Tecnològica, que per a ells serà com les beceroles del que tindran, com nosaltres ara veiem els avenços i el canvi de vida que va comportar la Revolució Industrial. El creixement demogràfic i les migracions també deuran ser motiu de comentari sobre l'època que ens ha tocat viure. No sé, però, si ens veuran com una societat que viu pendent de la imatge, de la comunicació immediata, curta i senzilla. Una societat on la darrera informació tapa l'anterior, i aquesta, la penúltima i deixa en segon pla les altres, algunes de les quals havien sigut essencials i virals uns dies abans. Aquesta dinàmica passa en tots els àmbits, però naturalment té més importància en uns que en d'altres. Posem per cas, a l'escenari de la comunicació: veiem que programes que són un èxit, si pel que sigui perden audiència, passen a millor vida. Això afecta les persones i els diners implicats, però en altres àmbits aquesta immediatesa té molta més importància, perquè afecta no només els implicats, sinó també pot ser dolent per a més gent, si es deixen de cercar solucions. Em refereixo a l'escenari de les relacions internacionals, concretament al que passa en zones de conflicte.

Uns dies tenim com a notícia central el drama dels refugiats, amb imatges esgarrifoses de les barcasses que intenten travessar la Mediterrània o el cos de l'Aylan a la platja, que ens commou i ens fa sentir impotents, però si algun fet concret passa a primer pla de l'actualitat, posem per cas un accident d'avió o autocar o un terratrèmol, resulta que aquelles imatges que ens havien commogut, ja les veiem de més lluny i, el que és més greu, baixa la pressió als polítics que haurien de solucionar aquests fets. Les nenes raptades per Boko Haram, la guerra de Síria, els atemptats discriminats a ciutats europees, etc., són exemples de notícies que copen la informació, però que perden interès mediàtic per altres informacions que van entrant, i deixen de ser centrals, i també ho deixa de ser la urgència de la seva solució.

En el moment en què ens trobem, cal que la UE faci prevaldre els valors europeus. Així, amb els reptes de la immigració i dels refugiats, amb la crisi econòmica encara per resoldre, amb mancances de seguretat i també amb disfuncions entre els estats membres, ara més que mai convindria trencar la dinàmica de la immediatesa i l'interès particular i que es cerquessin solucions a mitjà i llarg termini, pels reptes descrits, deixant de banda els pegats que només serveixen per sortir del pas i enrocar el problema. Si es fa així serà la garantia que la UE pugui ser una realitat política útil als ciutadans.

És l'hora de deixar de governar sobre la base de la immediatesa i la imatge, és l'hora de ser valents i d'afrontar els reptes amb pragmatisme i fent prevaldre l'interès general de totes les persones. Així allunyarem els euroescepticis-mes i populismes i connectarem el projecte europeu amb la ciutadania.