“Adif ens castiga amb el pas a nivell”

Molt positiu. Quan et presentes a l'alcaldia ho fas perquè vols treballar pel teu poble. Creus que hi ha unes mancances i que, entre cometes, ningú se'n cuida. Vam creure que hi havia dues coses molt importants que s'havien reivindicat durant molts anys i no ens n'havíem sortit. Una era l'eixamplament del pont i l'altra, la depuradora, que feia trenta anys que es demanava. Les hem tirat endavant. Eren grans reptes perquè l'import era molt alt. El pont va costar 1,5 milions i la depuradora, dos milions. Que en cinc anys la Diputació de Barcelona hagi invertit gairebé quatre milions en una població de 2.100 habitants és una passada. S'estan fent les coses ben fetes.

Hem estat més de trenta anys reivindicant-la. I gràcies a la Diputació ho hem pogut fer. Com a poble podem viure mes tranquils a partir d'ara. El conseller de Territori va dir que és un cas d'èxit quan totes les administracions es posen d'acord. I aquest és el cas. Hi hem participat quatre administracions. Va ser una inauguració emotiva. Junts som imparables. Això és el que hauria de ser el dia a dia.

Durant molts anys la C-17 va passar pel mig de la població. La població està partida per la via del tren, pel riu i l'antiga C-17, que es va fer com una rambla però que es va convertir en una carretera, amb el perill que suposava. Això ha deixat de ser així; tenim una variant i hauríem de tornar a donar sentit de rambla a la C-17. L'entorn s'ha anat degradant i creiem que si des de l'administració podem arreglar el que ens pertoca donarà més valora a la zona i farà que sigui un bon lloc per viure-hi. A més, és l'entrada del poble i la imatge que donem ara no és la correcta.

Vam fer una petició de finançament a la Diputació per fer la rambla Concepció i la reforma de la piscina. Tenim una piscina de més de quaranta anys i ara s'hi han de fer millores. Ens van donar gairebé 300.000 euros per a la rambla i 80.000 per a la piscina. Ara estem en fase d'acabar els projectes i entenem que l'any que ve podrem tirar-ho endavant. La rambla puja molt més i començarem amb una primera fase, que començaria a la Cugulera fins als quatre cantons, als semàfors. El mateix amb la piscina. Es farà per fases. L'any que ve la intenció és reformar la piscina petita i posar en alt el bombeig de l'aigua, que ara està enfonsat. És el que corre més pressa.

També tenim la biblioteca amb un primer pis. Pel que fa a accessibilitat hi ha molta gent gran que no hi pot anar-hi, i se'ns ha fet petita. Ho visc com una sort perquè realment es fa servir molt però hem de prendre la decisió d'on ubiquem la nova biblioteca. Ens vam trobar que l'antic govern va comprar un antic garatge d'uns 300 m² on volien fer-hi un institut nou. La sorpresa va ser quan el Departament d'Ensenyament ens va dir que per a un institut hi havíem de destinar 5.000 m². Lògic. Aquest espai va costar gairebé 400.000 euros, està al mateix carrer que les escoles i creiem que és un bon lloc per fer-hi la biblioteca.

Sí, quan vam entrar hi havia un 70% endeutament i l'hem rebaixat a un 20%. És un endeutament mínim. Tots els crèdit s'han anat amortitzant i en aquests cinc anys no n'hem fet cap. Ni tan sols tenim pòlissa de crèdit. Ens ha suposat fer molta feina, reduir moltes despeses. Perquè a més hem congelat ordenances. No volíem que això castigués a la població.

Hem de lluitar per totes bandes perquè Madrid el tregui. Ens queda molta feina per fer. Adif ens està castigant en el sentit que ni ho preveu. Ens té completament abandonats. Ara mateix per arribar a Barcelona amb tren tardem tant o més que fa cent anys, amb el perill que comporta un pas a nivell pel mig del poble. Adif va pagar un projecte. Només hi han de posar pressupostos de l'Estat, però res. S'ha reivindicat de totes les maneres i no ens en sortim. Ara volem continuar lluitant amb la Diputació perquè la carretera és seva. Potser podrem fer més força.

Crec que molt. El fet de ser allà fa que coneguis molta gent. Saps de primera mà les subvencions que surten i el q pots demanar. Facilita molt més que aquí arribi mes inversió. De fet, per això es fa.

Crec molt amb el procés. Ens en sortirem. No serà gens fàcil i només ho farem si anem tots junts. Crec que ho hem de fer de manera molt creïble. Això vol dir que no hem de fer estirabots, perquè la gent s'ho ha de creure, ho ha de veure possible i no ho ha de viure amb por. Ho ha de viure com un avantatge, com una sort ,i s'ha de sentir orgullós de formar part d'un nou país. Si és així ens en sortirem. Aquí hi ha molta feina a fer, però tenim un gran president que dóna aquesta credibilitat i aquesta tranquil·litat. Estem de sort.

Penso que un paper clau. Perquè és una estructura que no es pot tocar, potser en algun moment haurem d'agafar nosaltres les regnes. Depenent de quina decisió es prengui al Parlament, no sé com reaccionarà l'Estat. Però no podrà reaccionar contra els ajuntaments. Si nosaltres, l'estructura que viu més a prop de la gent, ens fem forts, som imparables. Però hi haurem de ser-hi. Haurem d'estar molt convençuts.

L'estat està reaccionant de manera dictatorial davant de qualsevol amenaça, contra el que ells viuen com una amenaça. Està reaccionant de manera dictatorial .