catalunya nord
obituari
Mor el pare de la denominació ‘Catalunya Nord'
Llorenç Planes va morir diumenge als 71 anys a Sant Nazari, al Rosselló
Autor de llibres i activista cultural i polític, va ser un dels fundadors del partit Unitat Catalana
Nascut el 1945 a Costoja (Vallespir), la vida de Llorenç Planes personifica la generació dels nord-catalans que més han viscut el ràpid i inexorable retrocés de la llengua catalana a les comarques del nord i alhora dels que es van mobilitzar per despertar una consciència política catalana en aquestes terres. En un dels seus últims llibres, Per comprendre Catalunya Nord. De la identitat desnaturalitzada a l'esperança de futur (2012), Planes explica aquest retrocés viscut en carn pròpia de la llengua: des de la infància a Costoja on al pati tothom parlava català, es trasllada uns anys més tard al col·legi de Sant Llorenç de Cerdans (a pocs quilòmetres, però ja un nucli més important), on el català ja havia retrocedit al pati, i, finalment, quan el jove Llorenç Planes baixa a la capital, al liceu Aragó de Perpinyà, el català ja és ultraminoritari entre els estudiants.
Però Planes personifica també la presa de consciencia dels anys posteriors al 1968, que va portar part d'aquells joves a protagonitzar un renaixement cultural i polític català. Un renaixement que Planes va teoritzar a El petit llibre de Catalunya Nord, coescrit el 1974 amb la seva dona, Montserrat Biosca, i que va encunyar el nom de Catalunya Nord, denominació que s'ha mantingut fins avui per damunt dels recents invents de Pays Catalan.
Enginyer agrònom de formació, va ser professor al liceu agrícola de Tesà (Rosselló) i paral·lelament es va implicar en moltes de les iniciatives que s'han anat desenvolupant a les comarques del nord, com ara el Grup Cultural de Joventut Catalana, la Universitat Catalana d'Estiu, o Òmnium Cultural. El 1986 va ser un dels fundadors del partit polític Unitat Catalana, formació que va presidir fins al 2001 i de la qual continuava sent president d'honor. El 1998, UC va aconseguir que per primer cop entressin dos representants (Jaume Roure i Jaume Pol) d'un partit catalanista al consell municipal de Perpinyà (mitjançant una aliança amb el llavors alcalde Jean-Paul Alduy.
De ‘Rosselló' a ‘Catalunya Nord'
En una entrevista publicada en aquest diari el 2012, Llorenç Planes explicava com va tenir la idea de batejar el seu territori amb el nom de Catalunya Nord. El 1971 participava en el Comitè Rossellonès d'Estudis i d'Animació i a la revista La Falç. “En aquell moment, els bascos ja deien Euskadi Nord i Euskadi Sud. D'aquí em va venir la idea i vaig escriure el 1974 El petit llibre de la Catalunya Nord, deia Planes. “Fins llavors la gent deia Rosselló, que era una manera de no dir Catalunya. La gent de la Cerdanya no han dit mai que són del Rosselló i els del Vallespir, tampoc. I els rossellonesos són catalans. Era completament injustificat des del punt de vista històric perquè la frontera és un tall que no reprodueix res, aquest territori cedit a l'Estat francès no ha existit mai abans de la frontera com a entitat pròpia. Si vols posar en evidència aquesta absurditat de la frontera, la paraula que has de fer servir per designar el territori cedit a França no pot ser cap paraula que existís abans del Tractat dels Pirineus, perquè la justificaràs un xic”, concloïa Llorenç Planes.