Berlín presumeix d'haver controlat l'allau d'asilats

Enmig de l'alarma per les falles entre els serveis de seguretat –alemanys i europeus– davant casos com el d'Anis Amri –el gihadista que va estimbar un camió contra el mercadet nadalenc de Berlín–, el ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, va presentar ahir estadístiques “positives”: dels 890.000 sol·licitants d'asil que va rebre Alemanya el 2015, es va passar l'any passat a 280.000. Una caiguda d'un 68% que, segons el ministre, vol dir que s'ha aconseguit començar a “controlar” i “ordenar” l'arribada de refugiats.

El total de demandants d'asil –prop de 1,2 milions– que ha rebut la primera economia del país en aquests dos anys de crisi migratòria és encara massa alt, per pensar a integrar-los en el mercat laboral alemany a curt o mitjà termini, va admetre el cap de l'Oficina Federal d'Immigració, Frank-Jürgen Weise. Però està clar, a parer de De Maizière, que l'acord entre Turquia i la Unió Europea (UE), que va entrar en vigor el març de l'any passat, ha començat a donar els fruits esperats.

Alemanya no s'ha blindat ni ha tancat fronteres, sinó que continua sent el principal país d'acollida a la UE i compleix les seves “obligacions humanitàries”. Si ha baixat el nombre de sol·licitants és perquè l'acord amb Turquia i per impermeabilitzar les fronteres exteriors funciona, segons va assegurar el ministre. I també, va admetre, perquè s'ha tancat l'anomenada ruta dels Balcans.

Entre les xifres que, pel ministre, evidencien una evolució positiva hi ha, també, 80.000 demandants d'asil que van marxar del país en veure rebutjada la seva sol·licitud, dels quals 55.000 de manera voluntària –és a dir, amb incentius econòmics perquè marxessin– i la resta, expulsats.

La presentació de les estadístiques es va produir un dia després que el mateix titular d'Interior i el seu col·lega de Justícia, Heiko Maas, formulessin una mena de decàleg de mesures per impedir nous casos com el d'Amri, el tunisià que va matar 12 persones i en va ferir mig centenar en el seu atac, uns dies abans de Nadal, i que després va recórrer mig Europa fins que va morir per trets de la policia, a Milà.

El govern alemany està disposat a retallar els ajuts i programes de cooperació econòmica amb països que, com Tunísia, no es facin càrrec dels seus expulsats, va afirmar Maas, del Partit Socialdemòcrata. De Maizière, conservador, va mostrar-se partidari de col·locar turmelleres electròniques a tots els refugiats identificables com a “perillosos” –uns 500, a Alemanya– pels seus vincles amb el gihadisme, però als qui no es pot expulsar, perquè provenen de zones en guerra, o mentre s'està en procés de fer-ho.

Els intents del ministre conservador i el socialdemòcrata per mostrar-se cohesionats van trencar-se poc després per part del tercer membre de la gran coalició d'Angela Merkel, la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU). Pel ministre de Cooperació i Desenvolupament, Gerd Müller, pretendre retallar les partides de cooperació amb aquests països és donar “un senyal equivocat”. El problema no és que Tunísia no “vulgui” rebre els seus ciutadans, sinó la falta de control sobre aquests dels països que el acullen, com ara Alemanya, per on va rutllar Amri amb 14 identitats diferents, va recordar Müller. La CSU, l'aliat de govern que més ha criticat Merkel per haver deixat arribar al país els refugiats, capgirava així els intents, ara, dels seus socis de coalició per forçar-ne les expulsions. Una manera diferent de mantenir les crítiques bavareses contra la líder alemanya, que aspira a la reelecció en les generals del setembre com a candidata “consensuada” amb la CSU.