El 6-F ens jutgen a tots

A partir del dilluns 6 de febrer, i durant tres dies, seuran al banc dels acusats el 129è president de la Generalitat, Artur Mas, i Joana Ortega i Irene Rigau, que van ser conselleres del seu govern. El fiscal demana penes de deu i nou anys d'inhabilitació pel “delicte” d'haver posat les urnes. L'absurditat d'aquesta situació, que deixarà a la vista del món sencer el comportament demofòbic d'un Estat incapaç d'entendre el canvi dels temps, ens fa refermar més que mai en la nostra convicció que, contra la imposició i l'autoritarisme, les urnes sempre guanyen.

Ens jutgen perquè vam anar a votar

Com a presidents de les entitats i organitzacions que representem, ens adrecem al país sencer per declarar que el 6-F ens jutgen també a tots nosaltres. Als encausats els jutgen per haver complert allò a què els vam fer comprometre. Per tant, amb ells jutgen també 2,4 milions de persones que vam anar a votar, de manera pacífica i alegre, aquell 9-N. També les 105.000 persones que es van llevar aquell 9-N magnífic per anar a votar no. És tan absurd i tan ridícul com això.

Però l'Estat ha de saber –i ho reiterem ara d'una manera clara, rotunda i conjunta– que no tan sols ens sentim jutjats perquè vam anar a votar: sabem que es jutja una votació extraordinària, un acte d'emancipació que ja no té marxa enrere.

L'Estat ha de saber que en aquest judici, a més de Mas, Ortega i Rigau, ens hi ha dut a tots nosaltres. De la mateixa manera que ens va dur a tots nosaltres emmanillats dins d'un cotxe policial al costat del regidor vigatà Joan Coma, perquè un fiscal ens sotmetés a un interrogatori delirant –tal com l'ha qualificat l'alcaldessa de Barcelona– sobre el significat d'una frase feta. L'Estat ha de saber que és contra nosaltres que ha interposat una querella, a més de fer-ho contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, simplement perquè va permetre que els diputats debatessin i votessin.

Una crida a la mobilització

L'Estat ha de saber que no té al seu davant només Artur Mas i Carme Forcadell, que hi són, ni tampoc Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, que també hi són. L'Estat ha de saber que tots nosaltres som Mas i Forcadell, que tots nosaltres som Coma i Homs, Ortega i Venturós, Rigau i qui sigui a qui li toqui demà.

Per això fem una crida a la mobilització el 6 de febrer al costat dels encausats pel 9-N. Tots els que vàrem votar aquell diumenge de novembre estem convocats a manifestar-nos per defensar la dignitat del nostre poble i la democràcia.

L'Estat persegueix amb aquests judicis molt més que uns dirigents polítics. Persegueix els centenars de milers de persones que fa tants anys que compartim lluites per la justícia i la llibertat, els que vam dir que som una nació i decidirem el futur, l'any 2010, i els que vam dir que volíem construir un nou Estat d'Europa, l'any 2012. L'Estat persegueix amb aquests judicis tothom que es va agafar de les mans al llarg de 400 quilòmetres, joves i grans, per crear l'onada d'il·lusió més transformadora del continent. L'Estat vol inhabilitar, amb aquests judicis, totes les persones i famílies que ens vam aplegar massivament i cívica en les diades de l'11-S del 2014, 2015 i 2016.

Ha arribat l'hora de fer saber a aquest Estat que ens plantem i que no tenim por, i menys ara que veiem tan a prop la llibertat. Si som desenes de milers, centenars de milers els que ens plantem, res ni ningú ens podrà impedir la llibertat que anhelem per a Catalunya.

Estem decidits a plantar-nos contra un Estat que es nega a acceptar la realitat plurinacional, un Estat que prefereix perdre'ns que entendre'ns, un Estat que s'ha convençut que ha d'aconseguir com sigui la nostra “assimilació”. És el mateix Estat que va trinxar l'Estatut i se'n va enorgullir, amb una arrogància “ufana i superba” que la història posarà al seu lloc. És el mateix Estat que es va proposar d'espanyolitzar els nens catalans, el mateix Estat que afina fiscals i arxiva les conspiracions maldestres del ministre de l'Interior, el mateix Estat que desatén les necessitats socials i abandona inversions compromeses, el mateix que crea un fons financer per extorquir el govern i incompleix les obligacions contretes, el mateix que liquida les lleis contra la pobresa energètica i ens diu quins impostos podem crear.

Aquest Estat ha de saber que no li servirà de res perseguir les persones que han liderat moments històrics. Som desenes de milers els que haurem de ser perseguits si l'Estat no ho modifica. Tenim consciència de trobar-nos al tram final d'un procés –que ha valgut la pena perquè ja ens ha dut a les portes de la llibertat– que només s'acabarà quan arribem a les urnes d'un referèndum sobre la independència.

Votarem en el referèndum

L'Estat ha de saber que amb judicis i persecucions no s'impedirà que votem, aquest any, per escollir entre un estat monàrquic caduc i amb greus dèficits democràtics o una república lliure, democràtica, pròspera i justa, solidària i generosa, digna i acollidora.

Per això, ara que ens jutgen perquè vam votar, proclamem –perquè l'Estat ho sàpiga– que ho tornarem a fer. Votarem una altra vegada. Votarem aquest any. I el resultat serà vinculant perquè la força de les urnes serà la que en validi el resultat. La democràcia guanyarà i Catalunya, si així ho vol una majoria, per fi serà lliure.

Ja no ens ajupirem mai més. Estem decidits a emprendre la via de la llibertat. Hem tornat a sofrir, hem tornat a lluitar i ara ens toca tornar a vèncer. Amb un somriure i les mans agafades, sí, però amb tota la determinació que ens proporciona l'enorme proximitat d'un futur molt millor.

Dilluns, 6-F, tornarem a evidenciar la mobilització permanent. Tots hi estem convocats. A un quart de nou del matí d'un dilluns laborable. Dia i hora estranys per manifestar-nos però que no seran impediments per ser milers els qui ens plantarem davant d'aquest judici.

Us animem a reservar agenda, a demanar festa a la feina i si cal a utilitzar dies de les vostres vacances o de lliure disposició per no faltar a la mobilització del 6-F. Animem els empresaris a participar-hi també i a facilitar a la gent que ho demani la seva participació en la mobilització. I als estudiants a ser-hi també.

La mobilització civil i pacífica serà, com ho ha sigut fins ara, l'única expressió d'una causa justa i noble. Perquè la pàtria que volem fer lliure és Catalunya, però la causa que ens impulsa és universal i va molt més enllà de les nostres fronteres. Per això sabem que som forts i aquesta és tota la nostra força. Que ho sàpiga l'Estat: som forts perquè defensem la democràcia i la llibertat i amb aquestes banderes ens podem presentar al món mentre l'Estat ens persegueix i ens jutja.

Cap judici ni cap querella, ni cap sentència ni cap prohibició del govern espanyol, no impediran que votem. Que ho sàpiga, l'Estat. Que sàpiga que votarem i que si la majoria vol ser lliure farem néixer a les urnes la nova República Catalana. Perquè, una vegada més, la història ens posa davant d'una situació en què la causa de Catalunya es diu democràcia.

El 6-F no podem fallar. El món, una vegada més, ens observarà i traurà conclusions. El 6-F no fallarem. Serem milers els qui ben d'hora al matí ens trobarem per defensar la causa de la democràcia i la llibertat de Catalunya. Som-hi. Ho farem!