Política

La UE rebaixa ara el to amb Trump i no contraataca

Els 28 socis augmentaran el nombre de deportacions d'immigrants i pressionen Líbia perquè els faci la feina bruta i freni l'allau al Mediterrani central

El vicepresident Pence visitarà Brussel·les aquest febrer

Europa vol donar lliçons a Trump, però se li assembla molt més del que es pensa. Reunits a Malta, enmig d'un Mediterrani que només aquest any ja acumula 253 ofegats, els líders dels 28 estats membres van acordar ahir augmentar el nombre de deportacions d'immigrants als seus països d'origen i pressionar Líbia perquè els freni l'allau cap a Itàlia, que es podria agreujar amb l'arribada del bon temps, a la primavera. La UE voldria que Fayez al-Sarraj li fes la mateixa feina bruta que el turc Erdogan, però el govern de Trípoli és massa feble, Líbia no està considerat un país segur i, per tant, no s'hi poden fer deportacions massives.

Tot i això, els governs europeus fomentaran la creació de camps de refugiats a Líbia per aturar els immigrants i també l'ajudaran a reforçar els seus guardacostes i a combatre els traficants de persones. “La UE està malinterpretant la situació sobre el terreny: Líbia no és un lloc segur i retenir-hi la gent és una burla als valors fonamentals”, va criticar ahir Metges Sense Fronteres. “Corren el risc de ser detinguts i de ser víctimes d'abusos espantosos contra els drets humans”, va advertir també Amnistia Internacional. Però els 28 socis aposten per fomentar el “retorn voluntari d'immigrants” (eufemisme de deportacions) i per “assegurar capacitats i condicions de recepció adequades per als immigrants a Líbia” (eufemisme de camps de refugiats).

De moment, només posaran 200 milions d'euros per formar, equipar i augmentar els efectius dels guardacostes libis i millorar les condicions socioeconòmiques dels pobles i ciutats per on passa la ruta dels immigrants. Però, perquè el govern d'Al-Sarraj –que, tot i tenir reconeixement internacional, només controla una petita part del país– pugui acabar fent d'Erdogan per a Europa i tallant la ruta migratòria del Mediterrani central, “estabilitzar Líbia és més important que mai”, van reconèixer. “Nosaltres no creiem en murs ni en vets”, es va vantar ahir la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, mirant cap a Washington. Líbia, com Turquia, farà de mur a Europa.

Trump no va assistir a la cimera de La Valletta, però en va ser el protagonista. Tot i que dimarts passat el president del Consell Europeu, Donald Tusk, el va considerar una “amenaça exterior” tan perillosa com el terrorisme islamista, Putin i la Xina, la UE va rebaixar ahir molt el to i va imposar una reacció pragmàtica als atacs del nou president dels Estats Units. Tusk va haver de rectificar i fer marxa enrere, i va admetre que Trump “potser no és una amenaça, sinó un repte”, després que fins i tot Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, el contradigués: “No, no em sento amenaçat, però de vegades em fa la impressió que la nova administració no coneix la UE al detall, i a Europa els detalls compten.” Per refer ponts, el vicepresident de Trump, Mike Pence, va anunciar que visitarà Brussel·les aquest febrer.

Fins i tot la cancellera alemanya, Angela Merkel, blanc de les crítiques de Trump, va evitar contraatacar assegurant que “hi haurà coses que la UE i els EUA podran continuar fent conjuntament com ara la lluita contra el terrorisme internacional”. Les empreses alemanyes s'hi estan jugant 125.000 milions de dòlars en exportacions i hi tenen invertits 255.000 milions (dades del 2015). També Mariano Rajoy va defensar que “la UE, com Espanya, vol tenir les mateixes relacions possibles amb els Estats Units”. “No hi ha antiamericanisme”, va insistir la presidència de torn maltesa. Només 48 hores abans, eurodiputats de tots els partits havien demanat prendre represàlies contra Trump declarant persona non grata el seu futur ambaixador a Brussel·les, Ted Malloch, i denegant-li l'acreditació. Una nova demostració del poder i la influència que té l'eurocambra: zero.

LES XIFRES

200
milions
pagarà la UE a Líbia per reforçar els guardacostes i crear camps de refugiats.
253
persones
s'han ofegat intentant creuar el Mediterrani només aquest gener, 227 entre Líbia i Itàlia.

Al-Sarraj, el mur europeu al Mediterrani central

A. S

Previ pas per caixa (cobrant-se 6.000 milions d'euros d'ajudes europees), Recep Tayyip Erdogan s'ha convertit en el guàrdia fronterer de la Unió Europea. I amb efectivitat màxima: l'arribada de demandants d'asil des de Turquia s'ha reduït en un 98%, tot i el xantatge que el president turc fa sovint a Brussel·les amenaçant de reobrir fronteres si critiquen els seus tics autoritaris. Però el problema s'ha desplaçat al Mediterrani central: només l'any passat, van arribar a les costes italianes 181.000 persones i 4.500 hi van perdre la vida, ofegades, mentre intentaven creuar, tot un rècord. La Unió Europea assegura que, per aquesta nova ruta, no hi passen pas sirians, sinó només “immigrants econòmics”: el 21% dels que la van creuar el 2016, per exemple, eren nigerians. I el 90% dels immigrants irregulars que actualment aconsegueixen entrar a la Unió Europea surten de la costa de Líbia.

El negoci dels traficants de persones mou cada any més de 3.000 milions d'euros. Paradoxalment, l'acord bilateral que han signat les autoritats italianes i el govern sirià d'Al-Sarraj es basa en el pacte que van subscriure Silvio Berlusconi i Moammar al-Gaddafi el 2009, dos anys abans de la caiguda del seu règim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia