Rul: “Volia col·laborar amb la Justícia”

L'ins­pec­tor de la con­se­lle­ria d'Ense­nya­ment Jesús Rul ha expli­cat aquest dimarts en la segona sessió del judici per la con­sulta del 9-N que l'ins­pec­tor en cap els va ins­tar en una reunió el 21 d'octu­bre del 2014 a no inter­ve­nir davant la petició de la direcció de Ser­veis Ter­ri­to­ri­als de Bar­ce­lona Comar­ques de la con­se­lle­ria d'Ense­nya­ment als direc­tors d'ins­ti­tuts perquè cedis­sin els cen­tres per al procés par­ti­ci­pa­tiu.

En la seva decla­ració com a tes­ti­moni en el judici que se cele­bra al Tri­bu­nal Supe­rior de Jus­ti­cia de Cata­lu­nya (TSJC) con­tra l'expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Artur Mas i les excon­se­lle­res Joana Ortega i Irene Rigau, Rul -que actu­al­ment està jubi­lat- ha expli­cat que el “va inqui­e­tar” que els Ser­veis Ter­ri­to­ri­als dema­nes­sin als direc­tors que cedis­sin els cen­tres oral­ment i no per escrit.

L'advo­cat d'Irene Rigau, Jordi Pina, ha ini­ciat l'inter­ro­ga­tori a Rul pre­gun­tant-li si va ser volun­tari el 9-N: “No vaig ser volun­tari”, ha res­post. I sobre si és com­petència d'un ins­pec­tor reex­pe­dir mesos després del 9-N còpia de les car­tes que va enviar als direc­tors a l'alta ins­pecció d'Edu­cació de l'Estado a Cata­lu­nya, ha expli­cat que ho va fer per “col·labo­rar amb la Justícia”.

En l'última pre­gunta, ha dit que en les car­tes va con­si­de­rar que la petició d'ús dels ins­ti­tuts s'emmar­cava en “l'ús social” i no en un ús admi­nis­tra­tiu.

A pre­gun­tes de la Fis­ca­lia, Jesús Rul ha deta­llat que va saber per l'ins­pec­tor en cap que la direc­tora ter­ri­to­rial de Bar­ce­lona Comar­ques, Mont­ser­rat Llo­bet, pen­sava con­vo­car els direc­tors d'ins­ti­tuts de la zona per comu­ni­car-los que els seus cen­tres serien seu del 9-N i lla­vors ho va comen­tar amb els direc­tors que depe­nien d'ell.

Segons aquest ins­pec­tor, les reu­ni­ons amb els direc­tors es van desen­vo­lu­par amb un pro­ce­di­ment “no habi­tual”, i el va inqui­e­tar que se'ls demanés només de manera ver­bal que els ins­ti­tuts fos­sin la seu de les vota­ci­ons. Per això, va escriure sen­gles car­tes als direc­tors de la seva zona d'ins­pecció per asses­so­rar-los sobre com actuar davant aquesta petició de la direc­tora ter­ri­to­rial, en què reco­ma­nava que dema­nes­sin les ins­truc­ci­ons per escrit i recor­dava que els direc­tors han de com­plir la lega­li­tat: “Vaig pen­sar que com a ins­pec­tor tenia el deure d'asses­so­rar”.

“La moti­vació era asses­so­rar els direc­tors davant les deman­des que l'auto­ri­tat admi­nis­tra­tiva feia per al 9N”, ha deta­llat l'ins­pec­tor, que ha indi­cat que en una reunió el 21 d'octu­bre amb l'ins­pec­tor en cap, Fran­cesc Güell, els va dir que s'abs­tin­gues­sin d'inter­ve­nir en el 9-N.

També ha expres­sat que en aquesta reunió en la qual hi havia prop d'una vin­tena d'ins­pec­tors no figu­rava en l'ordre del dia que s'abor­da­ria el tema de la con­sulta, encara que sí es va trac­tar, i va ser quan l'ins­pec­tor en cap els va dir que s'abs­tin­gues­sin d'actuar perquè el tema era com­petència de la direc­tora de ser­veis ter­ri­to­ri­als amb els direc­tors.

“Ens van ins­tar als ins­pec­tors a no inter­ve­nir en qüesti­ons del 9-N”, ha insis­tit, a la qual cosa ell va inter­ve­nir per dir que no se'ls podia dema­nar que no actu­es­sin, però ha admès que va haver-hi ins­pec­tors que esta­ven d'acord amb què el pro­pi­e­tari dels edi­fi­cis podien fer-los ser­vir per allò que con­si­de­res­sin oportú.

L'ins­pec­tor ha asse­gu­rat que l'admi­nis­tració fun­ci­ona amb un sis­tema molt precís, i les seves nor­mes es desen­vo­lu­pen de manera rigo­rosa: “En aquest cas em va sem­blar que no es desen­vo­lu­pava d'aquesta manera”.

“Hi havia interès en què els direc­tors col·labo­res­sin amb allò que deien els seus supe­ri­ors i que lliu­res­sin les claus. Això és atípic amb el dret admi­nis­tra­tiu”, ha indi­cat l'ins­pec­tor.