Gibraltar culpa la UE que Espanya actuï de “pinxo”

Oblit de May en la carta

El drama afe­git és que la pre­mier The­resa May fins i tot va obli­dar incloure el cas de Gibral­tar en la carta d'acti­vació del Bre­xit del 28 de març –a través de l'arti­cle 50 del Trac­tat de Lis­boa–, un oblit que el pre­si­dent de la comissió sobre la UE a la Cam­bra dels Lords, Timothy Boswell, ha cen­su­rat com a “des­a­for­tu­nat” perquè “sug­ge­reix que Gibral­tar es una cosa secundària”. “No serem vícti­mes del Bre­xit, igual que no serem els cul­pa­bles del Bre­xit: nosal­tres vam votar a favor de con­ti­nuar a la UE, per la qual cosa pagar-ho amb nosal­tres és per­me­tre a Espa­nya com­por­tar-se como un pinxo”, va denun­ciar Picardo ahir en una entre­vista a Reu­ters.

Després de retra­tar l'acti­tud espa­nyola de “pinxo” a l'empar de Brus­sel·les, Picardo encara va guar­dar un bri de mor­da­ci­tat per al pre­si­dent de la Comissió Euro­pea, el polonès Donald Tusk, a qui pre­senta com un marit ferit que s'endú els fills per cas­ti­gar la dona. “El senyor Tusk, que té tirada a uti­lit­zar les ana­lo­gies del divorci i la petició de divorci, s'està com­por­tant com un marit amb banyes que s'està empor­tant els nens”, va gosar dir el minis­tre prin­ci­pal.

Con­vençut que Madrid està asset­jant Gibral­tar amb fan­tas­mes com el de la coso­bi­ra­nia –rebut­jada sem­pre en referèndum pels lla­ni­tos–, Picardo con­si­dera que Brus­sel·les hau­ria de tenir en compte que la pràctica tota­li­tat dels gibral­ta­renys va votar Bre­main i hau­ria de reti­rar l'esment al penyal de les direc­trius de nego­ci­ació amb el Regne Unit. “La reti­rada d'aquesta referència seria un senyal de bona fe i bona volun­tat”, va expo­sar Picardo.

Des de Brus­sel·les, el cap de la diplomàcia britànica, Boris John­son, va con­vi­dar Madrid a obli­dar qual­se­vol espe­rança d'un canvi en la sobi­ra­nia del penyal –cedit per Espa­nya pel Trac­tat d'Utrecht del 1713– apro­fi­tant-se de la con­jun­tura del Bre­xit. “La sobi­ra­nia de Gibral­tar no ha can­viat i no can­viarà, i no pot can­viar sense el suport i el con­sen­ti­ment exprés del poble de Gibral­tar i del Regne Unit, i això no can­viarà”, va dir John­son. El que Dow­ning Street va acla­rir és que no pre­veu l'ús de la força mili­tar i la pri­mera minis­tra May va res­tar tota importància a la retòrica que envolta el plet per Gibral­tar en una res­posta a peri­o­dis­tes britànics durant un vol ofi­cial a Jordània. El pre­si­dent del comitè d'Intel·ligència i Segu­re­tat del Par­la­ment britànic, Domi­nic Gri­eve, va asse­gu­rar que sug­ge­rir que el Regne Unit esta­ria dis­po­sat a anar a la guerra per defen­sar Gibral­tar és “apo­calíptic”.

A Madrid, men­tres­tant, el minis­tre britànic per al Bre­xit, David Davis, es va poder reu­nir amb el cap de la diplomàcia espa­nyola, Alfonso Das­tis, diu­menge en un con­tacte pre­vist abans de l'esclat de la crisi per Gibral­tar. El con­tacte ser­via a Das­tis per fer una crida a la tran­quil·litat: “Crec que algú al Regne Unit està per­dent els ner­vis per Gibral­tar i no hi ha base per per­dre'ls.” A parer de Das­tis, res­sus­ci­tar les Mal­vi­nes és “una mica tret de con­text”. A diferència del seu pre­de­ces­sor, José Manuel García-Mar­ga­llo, que va gosar dir que posa­ria “la ban­dera espa­nyola al penyal i molt abans del que Picardo creu”, Das­tis no és par­ti­dari d'ali­men­tar xocs de decla­ra­ci­ons.