Tots els escenaris estan oberts

Hi havia un temps en què la política, l'eco­no­mia i la soci­e­tat esta­ven tran­quil·les; fins i tot a casa nos­tra es deia que érem l'oasi català i els equi­li­bris de la guerra freda feien que en l'àmbit euro­peu i mun­dial també hi hagués cer­tesa fona­men­tada en part, això sí, en la por a l'altre. Ara la situ­ació és molt dife­rent. Així, a Cata­lu­nya tenim un esce­nari polític incert, amb la volun­tat del govern de con­vo­car un referèndum abans del setem­bre i amb el govern de l'Estat fent tot el que pot per atu­rar-lo i desa­cre­di­tar-lo i la comu­ni­tat euro­pea i inter­na­ci­o­nal cada vegada més expec­tant en espera d'esde­ve­ni­ments, com també ho està la ciu­ta­da­nia cata­lana. Veu­rem què ens ofe­reix el futur. Pel que fa a Europa, amb la difícil gestió de la crisi dels refu­gi­ats, la com­plexa sor­tida i efec­tes de la crisi econòmica, amb evi­dents man­can­ces de con­trol de la segu­re­tat i del ter­ro­risme, amb dis­fun­ci­ons entre els estats mem­bres de la UE i, per aca­bar-ho d'ado­bar, amb l'acti­vació de la nego­ci­ació del Bre­xit ja en curs i amb les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als a França, molt impor­tants, i legis­la­ti­ves a Ale­ma­nya, ben a prop. I a tot això s'hi ha d'afe­gir la incerta i anti­eu­ro­pea pre­sidència de Trump, la Rússia de Putin i la Tur­quia d'Erdo­gan, que encara com­pli­quen més l'esta­bi­li­tat de la Unió Euro­pea. I pel que fa al món, una UE debi­li­tada en el pla inter­na­ci­o­nal per la seva manca de capa­ci­tat política ha de com­pe­tir amb la monolítica política de la Xina, que, para­do­xal­ment, s'alça com la garan­tia con­tra el pro­tec­ci­o­nisme, l'estrambòtica i erràtica política de Trump de difícil pre­dicció i els veïnat­ges enve­ri­nats de Rússia i Tur­quia. Tot ple­gat genera un còctel de difícil com­bi­nació, com veiem, per desgràcia, cada dia a Síria, sovint a Ucraïna i dins d'Europa en forma d'atemp­tats ter­ro­ris­tes.

Així, tots els esce­na­ris estan oberts i estan bàsica­ment en mans dels polítics i grups d'interès i és en aquesta situ­ació que crec que, en el món del segle XXI, on la infor­mació és ràpida i al moment, falta l'acció d'un actor cen­tral com és la ciu­ta­da­nia, la qual s'hau­ria d'impli­car a fons en les acti­vi­tats polítiques i soci­als de l'àmbit de cadascú, amb la fina­li­tat de fer-se sen­tir i exi­gir als gover­nants que com­plei­xin els pro­gra­mes elec­to­rals i que aju­din i con­sensuïn d'acord amb l'interès gene­ral, abans que posar pals a les rodes en bene­fici propi. De fet, s'ha de tenir clar que, la política, si no la fas, te la fan, i això vol dir que si la ciu­ta­da­nia no s'activa i no par­ti­cipa en els esde­ve­ni­ments que l'afec­ten i no mos­tra la seva dis­con­for­mi­tat amb el que li sem­bla que no es fa bé arreu del món, final­ment els resul­tats –i per tant, els efec­tes sobre la gent– seran els que hagin deci­dit les elits polítiques i econòmiques que tenen el poder. Així, ben segur que la par­ti­ci­pació i la pressió ciu­ta­da­nes, per altra part lògiques en els temps que cor­ren, dona­ran els seus fruits i seran garan­tia de democràcia, tolerància, soli­da­ri­tat i res­pecte a les mino­ries i als drets humans, i tot això ens farà més lliu­res.