Política

Els extrems del nord

Le Pen promet accelerar l'alta velocitat ferroviària entre Nimes i Perpinyà i vol acabar amb qualsevol vel·leïtat d'autonomia dels catalans

El segon lloc de Mélenchon va ser la sorpresa a la primera volta

La Cata­lu­nya del Nord no va tenir el mateix com­por­ta­ment, a la pri­mera volta de les pre­si­den­ci­als, que la resta de l'Estat francès. Si Le Pen va obte­nir, com era pre­vi­si­ble, el 30% dels vots, el ven­ce­dor de la pri­mera volta arreu de l'Estat, el can­di­dat “ni de dreta ni d'esquerra” Emma­nuel Macron, va que­dar en ter­cera posició a la Cata­lu­nya sota admi­nis­tració fran­cesa.

El segon lloc va ser, superant el 21% dels vots, pel can­di­dat de l'esquerra alter­na­tiva Jean-Luc Mélenc­hon, que té com a referència espa­nyola Podem. Aquest vot cap a l'extrema esquerra d'una part impor­tant de l'elec­to­rat nord-català va ser la gran sor­presa de la pri­mera volta. A Per­pinyà, per exem­ple, en les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del 2012 Mélenc­hon havia obtin­gut poc més de l'11% (5.755 vots) i en les d'enguany ha pas­sat al 22,72% (10.962 vots). En com­pa­ració, Le Pen només ha aug­men­tat a la capi­tal nord-cata­lana, en el mateix període de temps, en 1.258 vots.

La victòria de la can­di­data del Front Nati­o­nal (FN) no va venir de nou, és una pujada del par­tit d'extrema dreta que els nord-cata­lans com­par­tei­xen amb tot l'arc medi­ter­rani, el Llen­gua­doc i la Pro­vença. En total 80.169 elec­tors resi­dents a Cata­lu­nya Nord van votar per la can­di­data que s'enfronta a Emma­nuel Macron en la segona volta. Jean-Luc Mélenc­hon va acon­se­guir 56.392 vots, Macron no va arri­bar al 19%, el can­di­dat con­ser­va­dor de Les Républi­cains François Fillon es va que­dar amb poc més del 17% i el soci­a­lista Benoît Hamon un des­astrós 5'5%.

El FN i l'anti­ca­ta­la­nisme

Le Pen, en la seva cam­pa­nya per la segona volta, he fet dues pro­me­ses en relació a la Cata­lu­nya del nord en cas d'arri­bar a l'Elisi pari­senc. La pri­mera és fina­lit­zar ràpida­ment el tram fer­ro­vi­ari d'alta velo­ci­tat del cor­re­dor medi­ter­rani entre Nimes i Per­pinyà, obli­dat fins ara per França. La segona pro­mesa l'ha fet el vice­pre­si­dent del Front Nati­o­nal i com­pany sen­ti­men­tal de la can­di­data, Louis Aliot, que ha promès aca­bar amb qual­se­vol vel·leïtat dels cata­lans de l'Estat francès “per pro­moure la cre­ació d'una enti­tat autònoma que vagi en con­tra de la uni­tat del ter­ri­tori naci­o­nal” tal i com pro­po­sen els par­tits cata­la­nis­tes de la Cata­lu­nya del nord.

L'inte­rior, Mélenc­hon

A les comar­ques de mun­ta­nya poc pobla­des (Valles­pir, Con­flent, Alta Cer­da­nya i Cap­cir) -on hi ha poca incidència de l'emi­gració interna fran­cesa- va ser Mélenc­hon que es va impo­sar el 23 d'abril. A la plana del Ros­selló i el seu lito­ral -la part més habi­tada, amb una majo­ria de votants pro­ce­dents d'altres indrets de l'Estat francès, sense arrels en el ter­ri­tori- és on Marine Le Pen va obte­nir la victòria. Els extrems polítics han recu­pe­rat el males­tar social i les pors d'una de dels zones més pobres de l'Estat, on el vot anti­sis­tema i indig­nat és el més fort. Si fins ara aquest males­tar el recu­pe­rava l'extrema dreta, ara el com­par­teix amb l'esquerra alter­na­tiva. Un altre punt comú de Le Pen i Mélenc­hon és el seu jaco­bi­nisme extrem, con­trari a les “llengües regi­o­nals” i a con­ce­dir un mínim de poder polític autònom als pobles inclo­sos dins l'hexàgon francès.

En des­com­po­sició

La des­feta de Benoît Hamon arreu de l'Estat francès ha estat espe­ci­al­ment amarga pels soci­a­lis­tes nord-cata­lans, que gover­nen actu­al­ment al Con­sell Depar­ta­men­tal nord-català i també al Con­sell Regi­o­nal de la regió Occi­ta­nie, on la Cata­lu­nya Nord es troba inclosa. Amb la pèrdua de 55 mil vots en cinc anys els soci­a­lis­tes nord-cata­lans, par­ti­da­ris de les tesis de Manuel Valls, cons­ta­ten que “ens tro­bem a la fi d'una època.” Cal dir, però, que els mili­tants i càrrecs elec­tes soci­a­lis­tes pro Valls han boi­co­te­jat la cam­pa­nya del seu can­di­dat ofi­cial, que va der­ro­tar, a les primàries del par­tit a Manuel Valls. Alguns ho van fer ober­ta­ment cri­dant a votar Macron, altres abs­te­nint-se de par­ti­ci­par a la cam­pa­nya per a la pri­mera volta. La des­feta i el campi qui pugui també ha estat devas­ta­dor en el camps dels con­ser­va­dors nord-cata­lans del par­tit Les Républi­cains i el seu can­di­dat François Fillon. Han per­dut de cop 21 mil vots i han que­dat divi­dits entre par­ti­da­ris de Fillon i de Macron. El bat­lle de Per­pinyà, Jean-Marc Pujol, veu peri­llar l'alcal­dia, ja que el vot del FN ha superat el dels con­ser­va­dors a la capi­tal nord-cata­lana.

ERCN i el vot en blanc

Esquerra Repu­bli­cana de la Cata­lu­nya del nord va eme­tre un comu­ni­cat, per a la segona volta, dema­nant el vot en blanc. Aquesta crida va ser desau­to­rit­zada per la direcció naci­o­nal d'ERC que demana votar el libe­ral Macron per “atu­rar la victòria de Le Pen.” El suport a Macron del regi­dor d'Uni­tat Cata­lana a Per­pinyà, Brice Lafon­taine, a la pri­mera volta, va pro­vo­car que Jean-Marc Pujol del par­tit Les Républi­cains li retirés el càrrec de tinent d'alcalde dels “afers cata­lans i trans­fron­te­rers.” La CUP de Per­pinyà tenia més sim­pa­ties pel can­di­dat anti­ca­pi­ta­lista Phi­lippe Pou­tou, l'únic que es decla­rava favo­ra­ble a l'auto­de­ter­mi­nació dels pobles inclo­sos dins l'Estat francès.

LES XIFRES

30,05
per cent
de vots va obtenir Marine Le Pen a la Catalunya Nord a la primera volta de les presidencials franceses.
18,46
per cent
dels vots va obtenir Macron a la primera volta a la Catalunya Nord, quedant darrere de Le Pen i Mélenchon.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.