“Aquí la principal dificultat és que tothom es coneix”

La coincidència d’un grup d’aranesos a les Terres de l’Ebre per participar en la Via Catalana va ser l’embrió de l’ANC a l’Aran. “Érem l’única comarca que encara no tenia la territorial constituïda”, explica Hug de la Rosa, fotògraf voluntari el dia de la Via i un dels impulsors del moviment associatiu catalanista. Tot sovint sent que juga a camp contrari perquè topa de cara contra el fet que “el sentiment de pertinença a Catalunya no és majoritari, ni de bon tros, a la Val d’Aran”.

Per descomptat. De fet, per nosaltres no només és interessant explicar a la gent de la Val què són i què representen els Països Catalans sinó que també ens posem l’objectiu d’explicar al Principat què és la Val i què representa ser aranès a Catalunya. De la realitat occitana no se n’ha parlat gens i hi segueix havent un gran desconeixement.

La tasca no consisteix a apel·lar al sentiment català de la gent sinó a fer-li veure que no ha estat l’Estat espanyol qui ens ha donat algun reconeixement, ha estat el Parlament i les institucions catalanes qui ha possibilitat l’encaix de l’Aran. En cas d’independència, ja veurem què passa, però el respecte cap al sentiment nacional aranès l’ha tingut Catalunya.

Són anecdòtiques i no val la pena recordar-les. La principal dificultat que ens trobem és que aquesta és una vall petita i on tothom es coneix. Això fa que quan algú acudeix a un acte de l’ANC, a alguna xerrada o a alguna assemblea, ja s’està significant. Aquest és un territori fronterer i la quota de presència de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional és desorbitada.

El pragmatisme. Amb la gent que se sent espanyola, no hi ha res a fer, però a la gent que és pragmàtica li diem: “Escolteu-nos i llavors decidiu.” En cas que Catalunya s’independitzi, de debò volem seguir a Espanya? Ens compensarà ser un territori d’Aragó? Perquè és clar que una província no ho serem.