“No sé si tenen prou presons per tancar-hi 800 alcaldes”

Si Neus Lloveras no hagués nascut a Vilanova i la Geltrú, probablement no s’hauria dedicat al món de la política. A la capital del Garraf hi ha una vida associativa molt intensa, fins a 300 entitats de totes mides i colors dedicades als àmbits més diversos, i aquell que no s’acaba implicant en una o en una altra és vist com una “persona estranya”. Ho explica amb aquestes paraules la mateixa Lloveras, que, a més a més, reconeix que és d’aquella mena de persones “fàcils de deixar-se embolicar en moltes coses”. De jove va entrar de ple en el món de les comparses del carnaval vilanoví, i després es va implicar en altres associacions locals, com el Club Patí Vilanova, com a directiva i també com a aficionada. Tant és així que el 2003 es va embolicar en l’aventura política de Convergència i Unió acceptant formar part de les llistes electorals en les eleccions locals.

L’embolicada definitiva va venir el 2008, quan es va fer militant de Convergència, i el 2011, quan va escalar fins al primer lloc de la llista convergent en les municipals i va derrotar l’aleshores rival polític i avui company de viatge en l’aventura independentista Joan Ignasi Elena. Des d’aleshores, Lloveras és la primera alcaldessa de la capital del Garraf, amb la idea de fer dos mandats –“perquè crec en la limitació de mandats”– i tornar cap a casa per embolicar-se en altres coses que no siguin la política. Però l’esdevenidor del país li ha fet canviar la idea inicial: “Si continuo o no en política ho decidiré a finals d’any. Ara dubto, perquè m’he compromès amb Junts pel Sí, perquè crec en el projecte de treballar per la independència de Catalunya.”

Les previsions de Neus Lloveras són que el referèndum de l’1 d’octubre es farà, i es farà amb prou garanties, “perquè tot està molt ben orientat i encaminat” i, a més a més, creu que “guanyarà el sí”. “N’estic convençuda”, puntualitza després que se li faci notar que, posats a creure, es pot creure en qualsevol cosa. Per tot plegat, el seu vaticini és que a finals d’any haurà de renovar el compromís amb la política, perquè està convençuda que a la tardor “començarà un procés constituent molt interessant”.

Però, abans d’anar cap a aquest futur, que ningú sap quin serà, cal retrocedir en el passat de Neus Lloveras, lligat a la professió del seu pare, Joan Lloveras, fill de pescadors que va estudiar cant líric i va acabar treballant a l’òpera de Tel-Aviv, Essen i Hamburg, i amb ell tota la família va haver de fer maletes. Filla d’artista, la jove Lloveras es volia dedicar també al món de la creació i es va arribar a matricular a la Facultat de Belles Arts, però, fent cas al seu pare, es va acabar decantant pels estudis financers i al final va canviar els pinzells pels números. Ho va deixar i no hi ha tornat. No dibuixa ni per matar l’avorriment d’alguns plens del Parlament on és impossible no avorrir-se. “El cuc no el tinc i, a més, no tinc temps”, assegura.

No troba el temps per dibuixar ni quan es desplaça a Barcelona a bord d’un tren de rodalies per assistir al Parlament, on ocupa un escó per Junts pel Sí. “És molt còmode, perquè és un servei porta a porta: l’estació de França queda molt a prop de la Ciutadella”, explica Lloveras. Ben segur que, al tren, l’alcaldessa i diputada sí que té temps per mirar-se els papers de l’Associació de Municipis per la Independència, l’AMI, que va passar a presidir en substitució de Carles Puigdemont.

Lloveras no té cap dubte de quin serà el capteniment dels quasi 800 alcaldes que integren l’AMI de cara al referèndum, tot i les amenaces de represàlies de l’Estat. Primera constatació: “Al món local estem molt acostumats a les amenaces, perquè en els últims anys hem tingut 400 procediments judicials relacionats amb la independència.” Segona constatació: “Els alcaldes de l’AMI posarem les urnes per davant les amenaces.” Tercera constatació: “No sé si tenen prou presons per tancar-hi 800 alcaldes.” Pel que fa als que no són de l’AMI, també té clar quina serà la seva actuació. Per exemple, de Colau diu que està “segura que no posarà cap impediment” a les urnes.

Neus Lloveras no té por. “Només tinc por quan faig una cosa i no sé per on he d’anar. Però, quan estic convençuda del que faig, no en tinc, de por.” A casa seva –està casada des del 1985, i té dos fills, de 27 i 25 anys, Àurea i Roger–, l’animen a tirar endavant i només li demanen una cosa, que trobi un forat en aquest estiu tan atrafegat per poder complir el ritual familiar de fer un viatge a l’estranger pares i fills. “Hem viatjat molt lluny, però aquest any el sentit comú ens diu que ens hem de quedar a prop.”

Més que el procés i el seu calendari, hi ha un altre factor que condiciona el tempo de les vacances de l’alcaldessa de Vilanova. A la capital del Garraf no hi ha una festa major, sinó que n’hi ha tres! No podia ser d’una altra manera, amb tanta activitat social i tractant-se d’un poble amb tres àmbits determinats, el barri mariner, Vilanova i la Geltrú. A Vilanova fan festa entre el 5 i el 7 d’agost i a la Geltrú s’hi posen la nit del 14, amb un gran sopar popular, la vigília de la Mare de Déu d’agost. “I l’alcalde no hi pot faltar.”

Primer va ser la Geltrú i després va ser Vilanova i, des de finals del segle XVII, totes dues van plegades i ara no s’entendria l’una sense l’altra. Un poble unit guiat per una alcaldessa independentista que creu més fàcil fer i guanyar el referèndum que no pas que l’equip d’hoquei de la ciutat torni a l’OK Lliga. “Sense un bon sponsor, és molt difícil”, diu. Pel que fa al procés, Lloveras té clar quin és l’sponsor: “Amb la mobilització que hi ha, això és imparable.”