Els secrets de l’imam

Suport logístic

El jutge de l’Audi­en­cia Naci­o­nal Fer­nando Grande-Mar­laska va accep­tar la petició dels inves­ti­ga­dors d’inter­ve­nir el telèfon mòbil d’Abdel­baki es Satty un mes, de l’octu­bre al novem­bre del 2005, en con­si­de­rar que “podria actuar com a inter­me­di­ari per donar suport a xar­xes ter­ro­ris­tes” rela­ci­o­na­des amb grups afins a la lla­vors Al-Qaida (Ansar Al Islam i el Grup Islàmic Com­ba­tent Mar­roquí), tal com va avançar abans-d’ahir el diari ABC. L’acció s’emmar­cava en l’ope­ració Camaleó, que després es va vin­cu­lar a l’ope­ració Cha­cal, diri­gida per la Guàrdia Civil, en què també es va inves­ti­gar el lla­vors imam de Vila­nova i la Geltrú, Moham­med Mrbet, absolt pel Suprem perquè hi va haver inter­ven­ci­ons telefòniques no ben auto­rit­za­des i incri­mi­na­ci­ons no sòlides. Ara s’ha sabut que Es Satty tenia amis­tat amb Mrbet, i els inves­ti­ga­dors volen repas­sar el mate­rial d’aque­lla ope­ració.

Arre­lat

Abdel­baki es Satty va ser con­dem­nat el febrer del 2012, pel penal 2 de Ceuta, a qua­tre anys de presó per un delicte de tràfic de dro­gues que va come­tre l’1 de gener del 2010. Com­plerta la pena, el març del 2015, el jut­jat con­tenciós admi­nis­tra­tiu número 2 de Cas­telló va anul·lar la seva expulsió pel seu “evi­dent arre­la­ment labo­ral i esforços per inte­grar-se”. Davant les crítiques per aquesta reso­lució, l’asso­ci­ació Jut­ges per la Democràcia va fer un comu­ni­cat ahir en què defensa l’acció del jutge, tot acla­rint que en aquest expe­di­ent no se sabia res de les supo­sa­des rela­ci­ons d’Es Satty amb el ter­ro­risme islàmic, i que era un expe­di­ent admi­nis­tra­tiu.

L’advo­ca­cia de l’Estat, en nom de la sub­de­le­gació del govern, no va pre­sen­tar cap recurs a l’anul·lació de l’expulsió d’Es Satty, segons va infor­mar dime­cres pas­sat el Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ). En el comu­ni­cat, hi afe­gia que el magis­trat no va anul·lar la seva expulsió per cadu­ci­tat i irre­gu­la­ri­tats en la noti­fi­cació, com volia Es Satty, sinó que l’expulsió automàtica per haver com­plert una pena supe­rior a un any de presó, com volia l’advo­ca­cia de l’Estat, vul­ne­rava el prin­cipi de pro­por­ci­o­na­li­tat, segons la nova juris­prudència esta­tal i euro­pea, que fixa que s’ha d’ana­lit­zar cada cas i que “no exis­teixi una amenaça real ni greu per a la segu­re­tat pública”. I lla­vors Es Satty no estava fit­xat en cap llista poli­cial ofi­cial.

Grup radi­cal i alerta

Experts afir­men que l’imam de Ripoll va abduir un grup des­ta­cat de ger­mans (tres Aalla, dos Ouka­bir i dos Hyc­hami) per la seva joven­tut i amb tècni­ques d’una secta. No s’ha tro­bat cap docu­ment sobre l’afi­li­ació de l’imam més que un lli­bre cre­mat i un paper que es refe­rien com a sol­dats d’Estat Islàmic, a la masia aban­do­nada de Riu­de­ca­nyes. D’altra banda, ahir va trans­cen­dir que una empresa texana, Exein­tel, dedi­cada a l’espi­o­natge, hau­ria aler­tat el 31 de juliol pas­sat de l’atemp­tat a Bar­ce­lona després d’haver con­tac­tat per la xarxa social Tele­gram amb You­nes Abouya­aqoub –que va ser el con­duc­tor homi­cida el 16 d’agost–, que supo­sa­da­ment els hau­ria con­fes­sat l’acció vio­lenta però en petits pobles.

Viat­ges per Europa

En la car­tera tro­bada par­ci­al­ment cre­mada de l’imam de Ripoll a la masia de Riu­de­ca­nyes, també es van tro­bar bit­llets d’avió a nom d’Es Satty a Brus­sel·les, on té família. La poli­cia belga explica que la comu­ni­tat musul­mana de Vil­vo­orde –una petita ciu­tat de la ban­li­eue de Brus­sel·les, d’on han sor­tit nom­bro­sos com­ba­tents del mal ano­me­nat Estat Islàmic– no el va voler el 2016 quan van dema­nar-li els ante­ce­dents penals i va fugir d’estudi. També consta que Es Satty va viat­jar a París amb You­nes Abouya­aqoub, el cap de set­mana abans dels atemp­tats. Ahir auto­ri­tats austríaques com­pro­va­ven si el cer­vell dels atemp­tats havia estat en una mes­quita a Viena entre el 2015 i el 2016. Els inves­ti­ga­dors també ana­lit­zen si altres dos inte­grants de la cèl·lula (Moha­med Hyc­hami i Yous­sef Aalla) van anar a Zuric a ser ins­truïts en explo­sius.

Immo­lar-se o fugir?

Moha­med Houli Chem­lal, ferit al xalet d’Alca­nar i empre­so­nat des de dimarts pas­sat per per­ti­nença a grup ter­ro­rista, és l’únic dels qua­tre detin­guts (els altres vuit són morts) que va asse­gu­rar que l’imam de Ripoll es volia immo­lar en un dels atemp­tats. Una acció que sobta perquè l’amo del locu­tori va com­prar-li un bit­llet d’avió, el destí no ha trans­cen­dit, pel pròxim 15 d’octu­bre. O l’atemp­tat es pla­ne­java més tard, o Es Satty no volia morir.