setge a l'1-O
El jutge vol aclarir si s’han gastat 6,2 milions per a l’1-O
La Guàrdia Civil deixa en llibertat vuit dels catorze detinguts, als quals acusa de desobediència i sedició
Deu dels arrestats van demanar empara judicial i cap jutge va admetre la seva petició
Indignació, desconcert i abraçades. És el sentiment que han experimentat familiars i advocats dels catorze càrrecs públics d’Economia, tècnics i empresaris detinguts abans-d’ahir a les vuit del matí per agents de la Guàrdia Civil, sota l’empara judicial, acusant-los, la majoria, dels delictes de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) i de sedició (delicte excepcional en què hi ha d’haver violència i que implica fins a quinze anys de presó) per impulsar i promoure el referèndum. El titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, el magistrat Juan Antonio Ramírez, investiga des del març passat i de manera secreta si el govern s’ha gastat 6,2 milions d’euros (que sumen les tres partides suspeses pel TC) per organitzar la votació de l’1-O.
Els advocats de deu dels afectats van demanar dimecres a la nit l’habeas corpus, una figura jurídica perquè el detingut sigui conduït davant d’un jutge –en el termini màxim de 24 hores– perquè revisi si la seva detenció s’ajusta a la legalitat. Cap d’ells va ser acceptada per jutges de guàrdia de Barcelona ni Martorell, durant la matinada. La sorpresa va ser ahir al migdia, quan la Guàrdia Civil va començar a posar en llibertat amb càrrecs cinc detinguts (tres ja van deixar-los anar abans-d’ahir a la nit) sense ni haver passat a disposició judicial. És a dir, la seva detenció no sembla tan justificada un cop comissats els materials indicats pel jutge.
Així, ahir van quedar en llibertat: Xavier Puig, de l’àrea TIC adscrits al Departament d’Afers Exteriors, i defensat per la penalista Eva Labarta; Pau Furriol, responsable de l’empresa de Bigues i Riells, on es van trobar prop de 10 milions de paperetes de votació, i assistit pel penalista Jorge Navarro; Natàlia Garriga, directora de Serveis d’Economia i Hisenda; Francesc Sutrias, director de Patrimoni d’Hisenda, i Mercè Martínez, tècnica de Vicepresidència i vinculada a l’empresa de Bigues i Riells. Abans-d’ahir a la nit, després dels escorcolls a domicilis i llocs de treball, van quedar en llibertat Joan Ignasi Sánchez, assessor de Governació, i David Franco i David Palanques, de l’àrea TIC de Treball.
Si no hi ha cap canvi, la resta dels sis detinguts han de passar a disposició judicial avui. Són: el secretari general d’Economia, Josep Maria Jové, mà dreta d’Oriol Junqueras i defensat pel penalista Andreu Van den Eynde; Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda, defensat per Núria Martí; Josep Masoliver, tècnic de la Fundació.cat, defensat per la penalista Mònica Caellas; Joan Manel Gómez, coordinador del vot electrònic a Cesicat, defensat per Constantino Adell; Josuè Sallent, director d’Estratègia de CTTI, i Rosa Maria Rodríguez, directora general de Serveis de T-Systems, que va ser detinguda a Madrid.
Serà el mateix jutge Ramírez qui decidirà si els deixa en llibertat amb càrrecs, com a la resta, o no. En la resolució dictada el 19 de setembre per executar l’endemà, el titular del jutjat d’instrucció 13 autoritzava els escorcolls de domicilis, seus de departaments oficials i despatxos per intervenir aparells informàtics i documentació relacionada amb l’organització i despeses de l’1-O.
A més, el magistrat hi autoritza “l’adopció de qualsevol mesura (incloent-hi la detenció) contra tots aquells que tractin d’impedir, obstaculitzar o evitar la pràctica de les diligències acordades”. No consta que cap dels catorze detinguts oferís resistència. Ben al contrari. Els agents de la Guàrdia Civil els van detenir a casa, amb fills menors davant o quan els duien a escola. En alguns casos, la comitiva judicial va esperar el lletrat defensor i en d’altres, no. En total, hi ha una vintena d’investigats per l’1-O.
LES FRASES
Advocats denuncien irregularitats i indefensió
L’actuació de la unitat judicial de la Guàrdia Civil en les detencions per l’1-O ha aixecat força queixes d’experts penalistes perquè asseguren que s’han incomplert drets que emparen les persones detingudes. Les queixes es poden traduir en denúncies formals, fins i tot poden arribar contra el magistrat Juan Antonio Ramírez, davant la seva actuació de dimecres a la nit, en rebre alguns dels detinguts en habeas corpus i, per exemple, fer referència a un informe de la fiscal de guàrdia, “que ni tan sols va obrir la boca”, segons lletrats.
Un cas excepcional és el de Josep Masoliver, tècnic de la Fundació.cat, que a les sis de la tarda de dimecres ja va indicar a la Guàrdia Civil que no declararia i que ahir encara continuava detingut, segons denunciava la seva advocada Mònica Caellas, que va dir: “Dels escorcolls no es van endur res d’ell i no sabem quan passarà a disposició judicial.” Eva Labarta, defensora de Xavier Puig, tècnic d’Afers Exteriors, també va denunciar l’opacitat i la manca d’informació per exercir el dret de defensa: “Malgrat que la causa sigui secreta, s’han de motivar els delictes imputats perquè els puguem impugnar. No ho van fer, vulnerant directives europees.”