El futur de l’empresa: oportunitats i reptes

La cre­ació de l’estat català obre per a les nos­tres empre­ses un ven­tall d’opor­tu­ni­tats i pers­pec­ti­ves que caldrà saber apro­fi­tar bé. D’entrada, per sort, no par­tim de zero, però tot ple­gat no serà bufar i fer ampo­lles.

La glo­ba­lit­zació i la recent crisi econòmica ens han ense­nyat que el nos­tre mer­cat natu­ral és tot el món. Les nos­tres empre­ses han après a expor­tar i a sor­tir a fora a com­pe­tir, però queda molta feina per fer en l’àmbit de la inter­na­ci­o­na­lit­zació. És de des­ta­car el tre­ball d’orga­nis­mes com Acció i la seva xarxa d’ofi­ci­nes exte­ri­ors. També l’ICEX espa­nyol i les cam­bres de comerç hi han con­tribuït. Però el gran pro­ta­go­nista de la inter­na­ci­o­na­lit­zació i el crei­xe­ment de les nos­tres expor­ta­ci­ons són les empre­ses matei­xes. Fent de la neces­si­tat vir­tut i sovint sense cap ajut han situat el nos­tre país en una bona posició.

Quins seran, doncs, per a les nos­tres empre­ses els avan­tat­ges de tenir un estat inde­pen­dent? Mal­grat els que diuen que els estats són una estruc­tura obso­leta (però que sos­pi­to­sa­ment mai no qüesti­o­nen l’Estat espa­nyol), la rea­li­tat és, encara avui i per molt temps, que el món s’orga­nitza en estats.

Un estat propi faci­li­tarà molt l’ober­tura de l’eco­no­mia cata­lana al món i amb ella la cre­ació d’una “marca Cata­lu­nya” amb subs­tan­ti­vi­tat pròpia. Vist el fracàs de la “marca Espa­nya” com a marca indus­trial i de qua­li­tat, el nos­tre repte serà saber pro­moure i asso­ciar la nos­tra marca de país amb la qua­li­tat indus­trial, agro­a­li­mentària i de ser­veis.

Tenir un estat propi que admi­nis­tri tots els recur­sos ens ha de per­me­tre mul­ti­pli­car l’actual nom­bre d’ofi­ci­nes exte­ri­ors, una xarxa molt més àgil, aus­tera i efi­ci­ent que les agre­ga­do­ries comer­ci­als de les ambai­xa­des tra­di­ci­o­nals. Sal­vant totes les distàncies, el nou estat ha de repli­car l’èxit que a l’edat mit­jana van repre­sen­tar els nos­tres con­so­lats de mar. Hem de poder dis­po­sar arreu del món del màxim nom­bre pos­si­ble de cen­tres faci­li­ta­dors de ser­veis i de conei­xe­ment local i posar-lo al ser­vei de les nos­tres empre­ses. Es tracta d’apli­car a la nos­tra tra­dició mer­can­til algu­nes de les solu­ci­ons dels models d’èxit de països mit­jans, com el dels Països Bai­xos i els països escan­di­naus, carac­te­rit­zats per la gran inter­na­ci­o­na­lit­zació de les seves eco­no­mies.

A causa de la posició nega­tiva de l’Estat espa­nyol, és pos­si­ble que hi hagi un període tran­si­tori no exempt de com­pli­ca­ci­ons. El procés de reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal pot allar­gar-se, difi­cul­tant el procés de suc­cessió d’estats i l’assumpció de res­pon­sa­bi­li­tats inter­na­ci­o­nals. De totes mane­res, els exem­ples de dret com­pa­rat demos­tren que hi ha mol­tes vies per pros­pe­rar també durant un període d’un cert interi­natge. No ens ha de fer por.

La cre­ació d’un nou estat és també, en el pla inte­rior, l’opor­tu­ni­tat d’esco­me­tre un canvi de para­digma en la relació entre l’acti­vi­tat empre­sa­rial i l’admi­nis­tració pública. Amb totes les excep­ci­ons, que afor­tu­na­da­ment n’hi ha, sovint l’admi­nis­tració autonòmica cata­lana ha inte­grat les estruc­tu­res dels ser­veis i fun­ci­o­na­ris tras­pas­sats per l’Estat amb els seus vicis i pro­ble­mes, sense afron­tar can­vis de fons que són ine­lu­di­bles.

La regu­lació de l’acti­vi­tat econòmica és necessària per pre­ser­var els drets dels tre­ba­lla­dors, el medi ambi­ent, la com­petència lle­ial en el mer­cat, la pro­tecció dels con­su­mi­dors, etc. En aquest camp també la cre­ació d’un nou estat és una opor­tu­ni­tat per a refor­mar la relació admi­nis­tració pública - empresa. Ens cal que l’admi­nis­tració pública en gene­ral i els orga­nis­mes regu­la­dors en par­ti­cu­lar esde­vin­guin ver­ta­ders cen­tres de ser­veis i de garan­ties per a les empre­ses, i no Levi­at­hans sovint abu­sius i incom­pren­si­bles, fomen­tant la trans­parència i erra­di­cant les xar­xes cli­en­te­lars.

L’empresa cata­lana neces­sita molta més segu­re­tat jurídica que l’actual. Un marc legis­la­tiu més clar, sen­zill i esta­ble que l’espa­nyol, espe­ci­al­ment en els àmbits tri­bu­tari i labo­ral. Els prin­ci­pis fona­men­tals en aquests àmbits han de ser fruit de grans pac­tes naci­o­nals entre la majo­ria dels agents polítics i soci­als. Una eco­no­mia pròspera neces­sita també un estat de dret de debò, que no sigui una frase buida de con­tin­gut. Per això ens cal també una sepa­ració de poders real i, amb ella, de forma des­ta­cada, la refun­dació del sis­tema judi­cial, que ha de ser real­ment inde­pen­dent. Actu­al­ment, la reso­lució dels con­flic­tes entre les empre­ses, amb els tre­ba­lla­dors o amb l’admi­nis­tració pública sovint s’eter­nitza, i és una gran font d’inse­gu­re­tat i cost.

Per aca­bar, no vol­dria dei­xar d’esmen­tar una altra opor­tu­ni­tat. A Cata­lu­nya avui hi ha massa nivells admi­nis­tra­tius sobre­po­sats, amb una dis­tri­bució com­pe­ten­cial sovint poc clara i massa rígida. Tot i que no és aquest el lloc per entrar-hi, cal recor­dar que la nos­tra empresa, tant la pública com la pri­vada, neces­sita un model admi­nis­tra­tiu ter­ri­to­rial, en tant que ha de ser la defi­nició dels cen­tres proveïdors de ser­veis a les empre­ses i els par­ti­cu­lars, més raci­o­nal i adap­tat a les diferències demogràfiques i sec­to­ri­als de les dife­rents regi­ons del nos­tre país.

L’actual fines­tra d’opor­tu­ni­tat per tenir un estat propi, que vagi a favor i no en con­tra del nos­tre tei­xit empre­sa­rial, no s’ha de per­dre. Només els interes­sos cre­ats, la manca de coratge o una mal entesa fra­ter­ni­tat amb els pobles d’Espa­nya poden frus­trar-la. L’alter­na­tiva, si per­dem l’opor­tu­ni­tat, és seguir admi­nis­trant les engru­nes d’un cafè per a tots esgo­tat ja fa temps i la repressió.