Política

Suport al procés sobiranista

La nova Caputxinada!

Estudiants universitaris des de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, ocupat des de divendres, ajuden a localitzar els col·legis electorals

Convoquen una manifestació dijous i una vaga dijous i divendres

Els alumnes de la UdL també ocupen el rectorat i exigeixen que el centre es pronunciï sobre l’1-O

Per a dijous i divendresels estudiants convoquen vaga a les universitats. Als instituts, dimecres i dijous

Els estu­di­ants tan­cats a l’edi­fici històric de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona han bate­jat el seu acte de resistència com la Caput­xi­nada 2017. La nova Caput­xi­nada va començar diven­dres després que la pla­ta­forma Uni­ver­si­tats per la República fes una crida a tots els alum­nes de les uni­ver­si­tats cata­la­nes en pro­testa per la repressió de l’Estat espa­nyol i a favor del referèndum de l’1-O. En poc temps més de 6.000 joves van ocu­par el pati cen­tral de l’edi­fici, una imatge impres­si­o­nant que va ser viral a les xar­xes soci­als. Des d’ales­ho­res el claus­tre ha estat ocu­pat. Cada nit hi dor­men entre 300 i 400 joves i durant el dia són milers les per­so­nes, de totes les edats, estu­di­ants o no, que par­ti­ci­pen en les xer­ra­des i actu­a­ci­ons musi­cals. També fan Caput­xi­nada a Lleida. Els alum­nes de la Uni­ver­si­tat de Lleida (UdL) van deci­dir ahir en assem­blea ocu­par de manera inde­fi­nida l’edi­fici del Rec­to­rat “en defensa del nos­tre dret a deci­dir”. “La UdL encara no s’ha pro­nun­ciat en relació amb el referèndum, per això cre­iem que és el nos­tre deure estar al car­rer i no a les aules”, expli­cava el Sin­di­cat d’Estu­di­ants dels Països Cata­lans (SEPC).

A Bar­ce­lona, una de les con­ferències amb més audiència va ser la que van fer ahir al matí el foto­pe­ri­o­dista Jordi Borràs i el pro­fes­sor Car­les Vinyas sobre com s’ha de reac­ci­o­nar con­tra grups d’extrema dreta. Poc després es va fer un taller sobre con­sells i eines per pro­te­gir-se en mobi­lit­za­ci­ons mas­si­ves, a càrrec d’Alerta Solidària, i, després, cap a la una del mig­dia, la pla­ta­forma Uni­ver­si­tats per la República va con­vo­car una roda de premsa per expli­car els actes de la set­mana: dime­cres, acte polític amb des­ta­ca­des figu­res (de moment tenen con­fir­mada la presència del vice­pre­si­dent, Oriol Jun­que­ras, i el con­se­ller de la Pre­sidència, Jordi Turull); dijous, mani­fes­tació unitària al cen­tre de Bar­ce­lona. El mateix dijous i també diven­dres, vaga total – “pacífica i cívica”– a les uni­ver­si­tats. Els ins­ti­tuts l’hau­ran de fer dime­cres i dijous ja que els diven­dres ho tenen pro­hi­bit per norma.

La uni­ver­si­tat torna a ser, com a finals del fran­quisme, un cen­tre de lluita i resistència con­tra la repressió mos­trada per l’Estat. “Estem pre­pa­rats i quan hi hagi una repressió res­pon­drem”, expli­cava ahir la Marta, una de les por­ta­veus d’Uni­ver­si­tat per la República. La Marta va voler dei­xar clar que la força d’aquest movi­ment “és que és trans­ver­sal”. “Som uni­ver­si­ta­ris que volem la república, estem a favor del referèndum i del sí. Però cal dir que aquí hi ha gent de tots colors.” També hi ha comis­si­ons per a tot; res es deixa a l’atzar.

El pati de l’edi­fici de la UB va que­dar més tran­quil a l’hora de dinar. Algú es pot pre­gun­tar com hi viuen els joves aquí. Doncs ho tenen tot ben orga­nit­zat... Els qui es que­den a dor­mir van por­tar les màrfe­gues i els sacs de dor­mir, alguns han acon­se­guit fer-se una hamaca. “La veri­tat és que sí que dor­mim. A les dotze tan­quem la porta prin­ci­pal i inten­tem des­can­sar perquè aquí hi ha molta feina a fer”, expli­cava la Marta. De men­jar i aigua no els en falta. Els en por­ten de res­tau­rants, bars i forns i l’ANC.

Fora de l’edi­fici ahir un grup d’estu­di­ants vin­guts de Sant Vicenç de Cas­te­llet, al Bages, venien raci­ons de pae­lla dar­rere d’una taula. L’havia fet en Guifré, d’Argen­tona. “Fa un parell d’anys em van ense­nyar a fer pae­lles per a molta gent i avui he dut aquesta per a 110 per­so­nes”, expli­cava. Van ven­dre les raci­ons a 4 euros. “Ho fem per gua­nyar una mica de diners perquè impri­mir és molt car”, expli­ca­ven. I reco­nei­xien que, a més, havia que­dat “molt bona”.

En unes altres tau­les, col·loca­des davant de la façana de l’edi­fici, a la Gran Via, uns joves amb els seus ordi­na­dors aju­da­ven a bus­car a qui ho dema­nava el seu col·legi elec­to­ral. El cas és que diu­menge des d’aquesta uni­ver­si­tat es van repar­tir un milió de pape­re­tes. Això va atraure molta gent que en volia per por de que­dar-se’n sense. “Va començar a venir gent, sobre­tot gran, que pot­ser no sap mane­gar-se gaire amb els ordi­na­dors, a pre­gun­tar-nos si els podríem dir a quin col·legi havien de votar..., i això ha estat espec­ta­cu­lar. Hi havia gent que venia amb un munt de car­nets d’iden­ti­tat perquè els ajudéssim”, explica en Sergi.

51
anys
fa que 450 estudiants universitaris es van reunir a la sala d’actes del convent dels caputxins de Sarrià per constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. La policia franquista (comandada pel temible comissari Creix) va rodejar l’edifici perquè sortissin però el responsable del convent en aquell moment, Joan Botam, que avui té 91 anys, els va acollir. Va ser la Caputxinada, el 9 de març del 1966, una bufetada al règim de Franco. Els estudiants avui han batejat encertadament la tancada a favor de la democràcia com a #caputxinada2017.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.