A la Ciudad Satélite també es vota sí

Els veïns més grans encara s’hi refereixen amb el nom de la Satélite. El barri de Sant Ildefons, a Cornellà, va ser construït entre els anys seixanta i setanta per l’empresa Construcciones Españolas SA, que va participar dels negocis relacionats amb l’especulació del sòl en època franquista. Com en tants altres casos, aquest polígon d’habitatges va néixer per ser una petita ciutat dormitori, allunyada del centre urbà. D’aquí l’apel·latiu de Ciudad Satélite. Sant Ildefons és un barri obrer que va créixer amb la immigració espanyola procedent, sobretot, d’Andalusia i Extremadura. En els darrers anys, la composició social del barri més poblat de Cornellà ha anat variant i actualment un 31% de la seva població ha nascut a l’estranger. Als seus característics edificis –molts sense balcó– abunda la roba estesa, però no pas les banderes. A l’entorn del carrer on es van inaugurar els primers pisos, el de l’Avet, onejaven ahir tímidament una senyera, alguna bandera espanyola i un parell d’estelades. El mateix passa amb els cartells sobre el referèndum, però això no vol dir ni molt menys que Sant Ildefons estigui al marge dels debats polítics. Per damunt d’estereotips i etiquetes, hi ha veïns que volen votar sí a la independència.

La Josefa està a punt de complir 70 anys i a l’octubre en farà 51 que va marxar de Badajoz per venir a treballar a Barcelona. Va començar servint a casa d’una família i, un any després, va instal·lar-se amb la mare i els germans en un pis de Sant Ildefons. Era un moment de gran desenvolupament industrial a la zona i no va trigar a trobar feina en una fàbrica. Viu al barri des de llavors i allà ha format la seva família. L’any 1973 es va casar amb el seu marit –que va deixar Sevilla perquè no volia treballar al camp– i amb ell ha tingut tres filles. “Si al final podem votar, votaré sí perquè trobo una injustícia tot el que està passant. Si realment vivim en una democràcia, hem de poder exercir el dret a decidir”, afirma amb vehemència.

El setge policial i judicial contra el referèndum –assegura aquesta veïna– ha sigut l’empenta que necessitava per acabar de prendre la decisió. “El govern de Rajoy està trepitjant drets que ens ha costat molt de sacrifici aconseguir. Nosaltres hem viscut la postguerra, hem passat moltes calamitats, i a mi tot això no se m’oblida; tinc memòria”, rebla. La Josefa està convençuda que l’actuació de l’Estat està motivada per la por. “Saben que guanyarà el sí. Estan controlant que no es destinin diners al referèndum, però tot aquest desplegament policial, amb els vaixells de creuer inclosos, val molts diners i això ho estem pagant amb els nostres impostos. Ara bé, mentrestant, hi ha gent que no té res per menjar i d’altres als quals els fan fora de casa. És una vergonya”, etziba. A ella també li dol sentir parlar malament de Catalunya. “Jo soc extremenya, però sempre m’he sentit molt ben acollida aquí; els catalans són lluitadors i estic convençuda que batallaran fins al final”, opina.

La Sandra, una de les filles de la Josefa, ja fa anys que té clar que vol la independència. “Jo pensava que mai veuria una situació com la que hem viscut aquests dies; el govern espanyol apel·la molt a la Constitució, però se l’ha passat per l’Arc de Triomf”, diu amb indignació la jove, que és advocada i ara viu a Rubí. Ella va participar la setmana passada en la concentració que les entitats sobiranistes van convocar davant del Tribunal Superior de Justícia. “L’ambient era molt festiu i és bonic veure que la ciutadania respon de manera pacífica”, explica.

La Sandra té clar per què cal sortir al carrer. “Nosaltres ens hem trobat la democràcia i la Constitució, que em sembla una norma absolutament arcaica, però abans hi havia una dictadura; hem de defensar els nostres drets, els nostres avis i pares han lluitat molt per aconseguir-los”, recorda. La jove lamenta que el govern espanyol hagi actuat “per la força”. “Intervenir la Generalitat com ho han fet sí que és incomplir la llei. És una manera de fer pròpia d’una dictadura”, afirma. Demà vol anar ben d’hora al seu col·legi electoral. “No em mouré d’allà fins que no haguem votat”, conclou convençuda.