Aturada de país
3-O
Els gironins surten en massa
La crida a l’aturada fa omplir a vessar els carrers i fa tancar negocis a tota la demarcació
La jornada històrica es va cloure a Girona, on hi va haver una concentració mai vista
Una de les frases més repetides ahir a les comarques gironines va ser: “Això és històric, mai ho havia vist,” I efectivament era així. El que va passar ahir a la demarcació, i especialment a la ciutat de Girona, quedarà gravat en els llibres d’història com la mobilització més massiva que han viscut mai aquestes contrades. Uns diuen 60.000; d’altres, 100.000. Un ball de xifres que són rècord i que les persones que es van aplegar ahir a la tarda a la ciutat de Girona podran dir algun dia: “Jo hi vaig ser.” Però és que en un mateix dia es van batre dos rècords.
Al matí, la mobilització a la ciutat ja va ser històrica amb la concentració Els col·legis seran sempre nostres davant la seu de la Generalitat. Allà es van plegar unes 30.000 persones, segons els organitzadors. Era el colofó d’un matí de gran mobilització a tot el territori en què arreu on es fixava la vista hi havia actuacions. Les més emotives es feien al davant de les escoles que van ser escenari de l’escarni de la Policía Nacional i de la Guàrdia Civil durant la jornada de referèndum de l’1 d’octubre. Un dels punts més destacats va ser el col·legi Verd de Girona, que diumenge va ser objectiu de l’actuació contundent de la policia espanyola. En aquest punt, ahir va haver-hi mostres constants de solidaritat de tota mena. Les flors, com ha estat habitual aquests dies, van ser les protagonistes, igual que els missatges d’homenatge. Tot plegat, amb el cor compungit de mestres, alumnes, pares i veïns que hi van ser presents.
Un altre dels escenaris principals es va situar a pocs quilòmetres de la capital gironina. A la porta del pavelló municipal d’esports de Sant Julià de Ramis, on la brutalitat policial va tenir el seu accent més concret a la demarcació; també es va emplenar de missatges de reconeixement a totes aquestes persones que van ser víctimes de les agressions dels policies espanyols. Aquest reconeixement també va ser unànime i contundent pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d’Esquadra. Lemes com ara “Els Mossos són la nostra policia” i “Els bombers seran sempre nostres” es van repetir durant tota la jornada reivindicativa.
Mobilitat afectada
Per una banda hi va haver els homenatges a totes aquelles persones que es van jugar el físic per defensar el dret de vot. Per altra banda, hi va haver la part més reivindicativa; la que es va notar ja de bon matí va ser el tall de carreteres a gran part del mapa gironí. Les vies principals, com ara l’autopista AP-7 o l’N-II, van tenir greus afectacions en el trànsit bona part del dia, tot i que ja ben entrada la tarda es van solucionar. L’objectiu era parar-ho tot, fins i tot la mobilitat per altres mitjans, com són l’aeroport i el tren, que també van resultar afectats per la massiva mobilització de persones. A Vilobí, al costat dels tractors que bloquejaven els accessos a l’autopista passaven a peu i per carretera els usuaris que havien d’agafar un vol. Molts el van perdre. A Girona, els manifestants van aconseguir no només aturar el tren convencional quan van ocupar les vies, sinó que a més van fer parar el TAV.
En un altre punt del mapa, els concentrats no van facilitar l’accés a carreteres que duen a Andorra i a l’Estat francès. Amb l’ajuda inseparable i potent dels pagesos, es van bloquejar carreteres i accessos.
Una mobilització dels pagesos que també va usar la picaresca, ja que dilluns al vespre havien fet córrer que es concentrarien a la Jonquera perquè la Guàrdia Civil o la Policía Nacional hi anessin. No era cert, i els pagesos hi van fer anar els policies espanyols per res. Bé, per res no, ja que d’aquesta manera la pagesia amb els seus tractors va poder tallar els accessos de baixada cap a Girona. Era una victòria.
En el vessant polític, els grups de CiU (al govern), ERC-MES i la CUP de l’Ajuntament de Girona tenen previst aprovar una moció per declarar el delegat del govern de l’Estat a Catalunya, Enric Millo, persona no grata a la ciutat. Els partits recriminen així a Millo el seu paper en la repressió exercida per les forces policials de l’Estat contra els ciutadans de Catalunya durant l’1-O.
Un dels fets extraordinaris que van passar ahir a les comarques gironines va ser la gran mobilització que van protagonitzar milers de persones que van marxar a peu de Banyoles a Girona per afegir-se a la concentració que s’havia programat a la tarda. Prop de 3.000 persones, moltes dels quals s’hi van afegir durant el camí, van recórrer els 19 quilòmetres que separen la capital del Pla de l’Estany i la del Gironès. A la marxa, que encapçalaven pagesos al cim dels seus tractors, es van apuntar músics de grups com ara Germà Negre i la Bufant Fort Street Band, que van ajudar a fer més amena la caminada. La jornada reivindicativa històrica tenia un únic objectiu: mostrar la repulsa a l’acció policial i donar suport a la independència de Catalunya.