Girona fa història

“Les ganes de llui­tar per un nou país” van mobi­lit­zar ahir a la tarda una marea humana a Girona. Ciu­ta­dans de totes les edats i con­di­ci­ons, vin­guts d’arreu de la demar­cació, entre els quals des­ta­ca­ven els 3.000 banyo­lins que de bon matí havien sor­tit, a peu, de la capi­tal del Pla de l’Estany, van par­ti­ci­par en la que es pot con­si­de­rar la mani­fes­tació més mul­ti­tu­dinària vis­cuda a la ciu­tat: 60.000 per­so­nes, segons les xifres de la Poli­cia Muni­ci­pal, i 100.000, segons altres fonts. La mag­ni­tud de l’esde­ve­ni­ment, que va ser incal­cu­la­ble, només es pot enten­dre, no tant amb números, sinó amb els tem­pos: a tres quarts de sis de la tarda, abans de començar i amb la capçalera davant de la seu de la Gene­ra­li­tat per ini­ciar el recor­re­gut per la Gran Via, riua­des de gent omplien la plaça Cata­lu­nya i el pont de Pedra, fins a arri­bar a la plaça del Vi i al car­rer Ciu­ta­dans. I, a les set de la tarda, amb la capçalera ja al final del recor­re­gut al pas­seig de la Copa, encara hi havia gent parada a la plaça Cata­lu­nya.

L’arri­bada d’uns 200 trac­tors guar­nits amb este­la­des per la Gran Via va pro­pi­ciar una de les imat­ges més espec­ta­cu­lars. La sen­sa­ci­o­nal des­fi­lada del món de la page­sia, amb un to rei­vin­di­ca­tiu i alhora fes­tiu, va ser rebuda amb càntics i aplau­di­ments. Els trac­tors, que obrien la comi­tiva, són un exem­ple més de l’espe­rit de comu­ni­tat que es per­cep en cada una d’aques­tes con­vo­catòries.

República era el lema de la capçalera de la mani­fes­tació, en la qual hi havia qua­tre alcal­des, Marta Madre­nas (Girona), Robert Vila (Sant Martí Vell), Roger Tor­rent (Sarrià de Ter) i Marc Puigtió (Sant Julià de Ramis), a més de diver­sos polítics i repre­sen­tants de la soci­e­tat civil. Durant la marxa hi va haver moments amb molta càrrega simbòlica i d’home­natge als ciu­ta­dans que van fer pos­si­ble el referèndum. Quan els bom­bers van rea­lit­zar un cordó de pro­tecció davant de la Sub­de­le­gació del Govern espa­nyol, els mani­fes­tants ho van agrair amb aplau­di­ments i amb una expressió que la revo­lució cata­lana s’ha fet seva: “Els bom­bers seran sem­pre nos­tres!” El bullici, a més, tam­poc es va obli­dar dels Mos­sos, que cus­to­di­a­ven part del tra­jecte, amb una ovació “a la nos­tra poli­cia”.

La marxa es va atu­rar també per cri­dar con­tra el dele­gat del govern espa­nyol a Cata­lu­nya, Enric Millo, i per fer una segona pro­clama davant de la Sub­de­le­gació, on els mani­fes­tants van recla­mar que en un futur “aquest edi­fici sigui una bibli­o­teca”.

Sig­ni­fi­ca­tiva va ser l’arri­bada al col·legi Joan Bru­guera. Amb el pas lent, gai­rebé en pro­cessó, la marxa es va fer silen­ci­osa i els seus mani­fes­tants, amb les mans enlaire, es van atu­rar davant de l’escola, una de les “vícti­mes de la repressió con­tra la democràcia”, tal com es va cri­dar per l’alta­veu. Els aplau­di­ments van tren­car el silenci i la riuada va con­ti­nuar, aco­lo­rida d’este­la­des però també de ban­de­res bre­to­nes, dels sin­di­cats, i amb lemes en rebuig de la ver­go­nyosa càrrega poli­cial. Així, en anglès, es podia lle­gir en una pan­carta: “Europa, estàs cega? Aquí hi ha violència”.

Ja a la Copa, per ame­nit­zar l’espera de la gen­tada que encara estava al cen­tre, es va can­tar i ballar de tot, com unes fires avançades. En el torn dels par­la­ments es va donar veu a la ciu­ta­da­nia. El mani­fest, lle­git per Imma Pera, va des­ta­car els moments durs vis­cuts diu­menge, però també va mirar cap al futur: “Va ser un dia molt il·lusi­o­nant: tenim l’opor­tu­ni­tat de bas­tir una república.” Aquesta part final va man­te­nir el to fes­tiu i rei­vin­di­ca­tiu de tot el recor­re­gut, amb gra­llers i els pilars dels Mar­recs de Salt. A l’esce­nari de la Copa, el can­tau­tor Joanjo Bosk va inter­pre­tar L’estaca, “un cant de lluita uni­ver­sal” i amb el so d’Els sega­dors es va cloure una jor­nada abso­lu­ta­ment històrica.