Aturada de país
3-O
Aturada massiva i revolució als carrers
Centenars de milers de persones aturen el país i es mobilitzen contra la violència policial i per dignitat en manifestacions històriques i transversals
El cap de l’Estat avala la suspensió de l’autonomia per aturar la independència
La revolució democràtica va baixar als carrers per exhibir davant d’Europa i el món la seva força i capacitat de resistència pacífica. Centenars de milers de persones es van manifestar ahir durant tot el dia contra la violència exercida per les forces policials espanyoles l’1-O, per dignitat i en defensa de la llibertat, arreu de tot Catalunya. L’aturada del país va ser “massiva”, segons la Generalitat, i minoritària (d’un 8,85%) d’acord amb un executiu espanyol que es nega a reconèixer les escenes de brutalitat policial explicades en mitjans de comunicació de tot el món, i assegura, amb l’aval del PSOE, que els agents desplaçats a Catalunya són assetjats per la població. L’abisme mental col·lectiu entre Catalunya i les institucions de l’Estat continuava engrandint-se a mesura que passaven les hores i s’intensificaven les mobilitzacions, retratades per espais comunicatius estancs. La casa reial va trencar, finalment, el silenci amb un missatge excepcional per complicar encara més el diàleg entre les parts. El rei s’aliava amb La Moncloa i forçava el PSOE a acceptar l’ús de les vies més dràstiques. Felip VI va fer una crida a assegurar “l’ordre constitucional”, l’estat de dret i l’autogovern català fent ús dels “legítims poders de l’Estat”. Això incloïa la suspensió de l’autonomia o l’ús del monopoli de la violència a càrrec de les forces i cossos de seguretat de l’Estat –tot i que no en va citar cap de les dues– per reprimir l’actuació dels representants elegits a les urnes el 27-S. Aquests actors, segons el monarca, han culminat un “inacceptable intent d’apropiació de les institucions històriques de Catalunya” amb l’objectiu final de “proclamar il·legalment la independència”.
Diversitat congregada
L’aturada de país convocada per la Taula per la Democràcia (formada per la seixantena d’entitats més rellevants de Catalunya) va conviure amb la vaga general, que era una crida feta pels sindicats minoritaris (CGT, COS, Intersindical-CSC i IAC). L’una i l’altra van emparar paralitzacions de l’activitat de tots els sectors econòmics, en molts casos acordades entre les empreses i els treballadors, i els serveis mínims fixats per als serveis públics i els que sí que feien vaga. Segons la Generalitat, més d’un milió de treballadors va secundar la convocatòria, la més nombrosa des del 1988. El seguiment va ser d’un 70% en l’administració. En el sector de la salut, va ser d’un 70%. La majoria d’escoles i instituts van tancar. Els serveis mínims de rodalies van arribar al 33% i, en el transport públic de la capital catalana, del 25%. El Ministeri d’Hisenda va advertir que descomptarà el sou de la jornada de tots els treballadors públics que es van afegir a l’aturada. Durant el dia es van tallar una seixantena de carreteres.
La majoria independentista s’enriquia més que mai manifestant-se al costat dels defensors del referèndum partidaris d’un encaix federal o del manteniment de l’autonomia. Banderes espanyoles i republicanes van conviure amb normalitat entre les estelades majoritàries, senyeres i pancartes diverses que clamaven per la democràcia després de la brutalitat amb què va actuar la Policía Nacional i la Guàrdia Civil per intentar impedir el referèndum.
Les protestes més multitudinàries van ser a les sis de la tarda, a la plaça Universitat de Barcelona i a totes les capitals de comarca, convocades per la Taula per la Democràcia. A Barcelona, multituds de persones, però, es van anar barrejant amb les diverses convocatòries de protesta, també fetes per la CUP i els sindicats minoritaris, que feien de piquets. L’espontaneïtat es va fer la reina dels carrers, ocupats per ciutadans amb un nombrós contingent d’estudiants, que s’han convertit en abanderats de les mobilitzacions. 700.000 persones van col·lapsar a la tarda la capital catalana, segons la Guàrdia Urbana. Unes 30.000 es van reunir a Tarragona. A Girona, 60.000, i a Lleida, 40.000. En totes les ciutats i pobles del país es van batre rècords de mobilització històrics.
Les congregacions del matí ja deixaven entreveure el que vindria. A Barcelona, les diverses cites matinals es van anar barrejant amb les riuades de persones que ocupaven el centre de la ciutat. Així va passar amb la concentració de les onze davant dels col·legis electorals que van rebre la repressió policial (l’IES Ramon Llull va ser l’elegit per l’ANC i Òmnium com a emblema), la cita de les dotze a plaça Universitat d’Universitats per la República, i la manifestació dels bombers fins a la Delegació del Fovern espanyol. Des d’abans-d’ahir i fins a la nit hi havia una concentració gairebé permanent a la prefectura superior de policia a la Via Laietana. “Aquest edifici serà una biblioteca”, cridaven, entre altres proclames, davant del que alhora és un símbol de la repressió franquista. Des de primera hora es van reunir fins a 300.000 persones a Barcelona. Uns 30.000 catalans es van manifestar a Girona. A Lleida van ser centenars. A Tarragona, més de 5.000. També van ser 5.000 els tractors que van tallar carreteres per expressar el seu rebuig a la barbàrie policial, segons Unió de Pagesos.
Les advertències i els rumors sobre persones infiltrades que voldrien desacreditar el moviment promovent actes violents, es van propagar tot el dia per les xarxes socials. Un altre cop, aïllar qualsevol brot de violència era el repte d’un moviment que es vol demostrar al món que des de la civilitat contemporània es poden aconseguir profundes transformacions polítiques. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va centrar un dels missatges del dia a fer una crida a evitar les “provocacions” consagrant el pacifisme en una jornada de “protesta democràtica, cívica i digna”. “El món ho ha vist: som gent pacífica”, va dir.
Acompanyat dels que se solidaritzaven amb les urnes i contra les porres, l’independentisme va demostrar la seva capacitat per paralitzar pobles i ciutats, tallar carreteres o restringir el transport públic, mentre ocupava els carrers. La dels somriures es presentava, amb més claredat que mai, com un intent de veritable revolució, pacífica i amb eines pròpies del segle XXI, incrementant el grau de compromís ciutadà i aconseguint una solidaritat ciutadana inèdita, que potser no serà permanent. No era una prova menor, tenint en compte que JxSí i la CUP han de tancar el calendari perquè el ple del Parlament abordi els resultats del referèndum i posi data a l’eventual declaració d’independència. Òmnium va demanar a la cambra que la faci sense “dilació”. La mesa es reunirà avui per decidir-ho després de la crida formal de Carles Puigdemont de dilluns perquè la Unió Europea apadrini una mediació entre els governs de Catalunya i Espanya per trobar una solució negociada al conflicte.
Precisament avui, i abans que ho faci el Congrés, el Parlament Europeu debatrà el conflicte sota l’epígraf “Estat de dret, Constitució i drets fonamentals a Espanya, en vista dels esdeveniments a Catalunya”. Dilluns, la Comissió Europea es va limitar a condemnar la “violència”, però es va mantenir alineada amb les tesis del govern espanyol sobre la il·legalitat de la votació. La Moncloa insisteix que disposa dels instruments necessaris per aturar una declaració de secessió i el discurs del rei l’encaminava a fer-ho amb duresa. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va assegurar que té “preparades totes les mesures” per protegir les vulneracions de “l’interès general”. El portaveu del PP al Senat, José Manuel Barreiro, veu “factible” aplicar en el termini de cinc dies l’article 155.
La policia es queda
Les diferències de lectura sobre la magnitud de la mobilització als carrers només feia que eixamplar l’abisme entre els governs català i espanyol. La presència dels 10.000 agents desplaçats de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil que diumenge van intentar aturar el referèndum violentament continuava sent un front de discòrdia. Puigdemont va exigir dilluns la retirada dels agents. Però el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va anunciar que els vaixells estaran ancorats, almenys, fins al dia 11. La presència dels agents en pobles i ciutats genera, tanmateix, un fort rebuig ciutadà. Les anomenades “forces d’ocupació” per l’independentisme van ser expulsades d’hotels de Calella i a la falda de Montserrat, després de les agressions que van rebre ciutadans de Calella per policies vestits de paisà. A Pineda, hi va haver contundents protestes.
Pel PP i el PSOE, aquestes actituds de rebuig són “assetjament”. Per això Rajoy va expressar el suport als que defensen “la legalitat i els drets”. El secretari general dels socialistes espanyols, Pedro Sánchez, va qualificar d’“intolerable” el que estan suportant “els que vetllen per la nostra seguretat”. El PSOE marcava, però, un matís: promourà una iniciativa de reprovació de Sáenz de Santamaría al Congrés per la càrrega de l’1-O. Podem li donarà suport, tot i que aposta per una moció de censura contra Rajoy. El portaveu dels populars al Congrés, Rafael Hernando, va sentenciar que ERC i la CUP “estan desitjant que hi hagi morts”. Mentrestant, neguen que la violència policial es cobrés 900 víctimes i la Generalitat va anunciar una demanda contra la mentida.