Política

Tarragona agruparà tots els projectes de futur en un pla únic amb l'horitzó del 2022

Ballesteros va prioritzar les infraestructures, el port, el turisme i la recuperació econòmica, junt amb un canvi de ritme necessari

«Dei­xar d'impro­vi­sar per pro­gra­mar.» Aquesta va ser una de les fra­ses més repe­ti­des ahir pel bat­lle tar­ra­goní, Josep Fèlix Balles­te­ros, durant la seva con­ferència anual sobre l'estat de la ciu­tat, en què va situar l'horitzó a molt més llarg ter­mini, tot fixant-se els grans objec­tius de ciu­tat almenys fins d'aquí a deu anys. Amb el lema Tar­ra­gona davant una dècada deci­siva, la màxima auto­ri­tat va rei­te­rar la neces­si­tat d'unir esforços entre tots els esta­ments i enti­tats de la ciu­tat per tre­ba­llar ple­gats i veure, per fi, un canvi de ritme. D'això en sor­tirà el pla Tar­ra­gona 2022, una eina en la qual con­flui­ran els setze plans estratègics amb afec­tació a la ciu­tat que ara mateix s'estan desen­vo­lu­pant des de dife­rents àrees i admi­nis­tra­ci­ons. «Es tracta d'un pla de plans que aglu­ti­narà, per pri­mera vegada, tots els pro­jec­tes en un únic docu­ment inter­dis­ci­pli­nari i que defi­neix una con­cepció glo­bal de Tar­ra­gona a par­tir d'una anàlisi a fons de dife­rents sec­tors», va expli­car.

L'alcalde no va ama­gar una certa «dis­persió» entre la per­cepció que hi pot haver de plans com ara l'Agenda 21, el pla de com­pe­ti­ti­vi­tat turístic, el pla d'equi­pa­ments cul­tu­rals el POUM o el pacte per al desen­vo­lu­pa­ment per la química, entre d'altres pro­jec­tes. Per això, va dei­xar clar que «si volem avançar, hem d'anar en la mateixa direcció».

A curt ter­mini

A més, va insis­tir en el fet que cal dotar-se d'ins­tru­ments comuns per arri­bar a una fita i apro­fi­tar l'opor­tu­ni­tat, tot recal­cant la pos­si­bi­li­tat de «créixer endins i en qua­li­tat», en una clara referència a millo­rar el civisme i els espais públics pro­pis i comuns.

Balles­te­ros va rei­te­rar la idea de pen­sar a llarg ter­mini i amb l'horitzó de la pro­pera dècada. Tre­ba­llant, també, amb la hipòtesi que un cop pas­sats els Jocs del Medi­ter­rani de 2017 i la capi­ta­li­tat cul­tu­ral euro­pea de 2016, Tar­ra­gona haurà com­ple­tat la majo­ria dels seus pro­jec­tes, tant els més immi­nents com els que reque­ri­ran un llarg recor­re­gut. A curt ter­mini, l'alcalde es va fixar en les grans infra­es­truc­tu­res viàries i fer­roviàries, amb pro­jec­tes en estudi com l'arri­bada de l'alta velo­ci­tat al cen­tre de la ciu­tat, l'alli­be­ra­ment de la façana marítima, el trans­port de mer­ca­de­ries fins al cen­tre del con­ti­nent, al marge de la cons­trucció de l'auto­via A-27 per con­nec­tar amb el Cantàbric. El crei­xe­ment del port de Tar­ra­gona, amb un paquet d'inver­si­ons mul­ti­mi­lionàries en els pròxims anys i la con­so­li­dació de la ciu­tat com a des­ti­nació turística també han d'esde­ve­nir, segons l'alcalde, eixos sobre els quals ha de girar el res­sor­gi­ment de Tar­ra­gona en la pròxima dècada.

Fer front a les difi­cul­tats

Un aspecte fona­men­tal perquè Tar­ra­gona faci el salt qua­li­ta­tiu és dei­xar enrere la crisi econòmica, i l'alcalde va enu­me­rar algu­nes de les acci­ons enge­ga­des per l'equip de govern que han con­tribuït a pal·liar-ne els efec­tes, com el des­cens en la pressió fis­cal o la con­ge­lació en tari­fes com l'aigua o l'IBI. Va recor­dar que en els pres­su­pos­tos d'enguany han tor­nat a donar pri­o­ri­tat a les per­so­nes i va des­ta­car que «el paper de l'Ajun­ta­ment davant de la crisi ha estat posi­tiu per al ciu­tadà.»

ALGUNES FRASES DE L'ALCALDE

«El nostre rival no és la crisi, sinó també les oportunitats de creixement» «Estem fent front a les dificultats, especialment a les repercussions socials que origina» «Si conduïm amb els llums curts, només veurem les pedres, si conduïm amb els llargues veurem el camí» «La dècada propera és cabdal pel futur de Tarragona. Ja estem governant pel futur» «Em comprometo a fer que al final d'aquest mandat no hi hagi projectes aturats, sinó projectes en marxa o acabats» «Deixar d'improvisar per programar: aquest és el canvi de ritme de què els parlava»

«Reus ha intentat esgarrapar oportunitats, i si t'esgarrapen i graten molt, fan ferida»

Ballesteros lloa la unitat assolida en el debat de la capitalitat
ò. palau

«Tarragona és capital i punt; la resta és una discussió artificial», deia l'alcalde en la seva intervenció, que no va voler centrar, tanmateix, en la polèmica -ja s'hi havia centrat prou en l'acte del 30 de desembre, i ahir tocava una reflexió més àmplia de mires-. I és que per ell «és tan evident» que la capital és Tarragona que «no existeix argument vàlid per qüestionar-la». «És de sentit comú», va cloure, abans de defensar que la ciutat «no és egoista» –ho exemplificava en la segregació de la Canonja– i que «treballa i treballarà per unes comarques fortes». De fet, Ballesteros ho va capgirar i va trobar «molt positiu» el debat perquè «ha servit per agrupar la societat, les entitats, les institucions i les forces polítiques en una unitat de defensa de la ciutat», que va advocar per mantenir «en aquest i altres temes».

Per què no «el Camp»?

«No seré jo qui trenqui la unitat», es va comprometre, després que divendres va insinuar que estava disposat a parlar del nom de la vegueria. Ahir, en canvi, s'hi va negar en rodó quan li ho van preguntar al final, i ho va raonar: «El Camp de Tarragona, històricament i geogràficament, és l'Alt i el Baix Camp i el Tarragonès, ja que el Baix Penedès, la Conca i el Priorat no ho són i estan més còmodes sota la denominació de Tarragona», va dir, i va afegir: «Fins ara tots n'hem parlat –fins i tot va admetre que la federació del PSC ho és «del Camp»– de bon rotllo i per fugir de les províncies, però no sempre s'ha utilitzat bé en altres bandes, se n'ha fet un mal ús», lamentava. No s'hi havia referit gens, però en ser preguntat pel paper de Reus es va haver de mullar. «Reus ha intentat esgarrapar alguna oportunitat –va argumentar després de pensar-s'ho–, i en algun cas ha abusat de la bonhomia de la majoria dels tarragonins, i ja se sap que si esgarrapen molt i graten molt, fan ferida, i és llavors quan reacciones.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.