Cap a una gran llista unitària
Puigdemont i el consell nacional d’ERC avalen la fórmula d’una sola candidatura per la República el 21-D
La seva composició i la definició dels objectius, cavalls de batalla a debatre
Els defensors de la República Catalana concorreran en una única i àmplia llista unitària a les eleccions del 21-D. Aquesta, si més no, és la fórmula que tot fa pensar que s’acabarà acordant, després que el president Puigdemont hi donés suport explícit ahir des del seu exili a Brussel·les i el consell nacional extraordinari d’ERC –reunit amb el seu president, Oriol Junqueras, a la presó– l’avalés amb un ampli consens. El PDeCAT, que divendres apostava també per una sola “llista de país”, ho hauria de ratificar en el consell nacional d’avui.
Puigdemont, que la vigília s’havia ofert per sorpresa com a candidat d’una llista única, insistia en la idea ahir al matí: “És el moment que tots els demòcrates s’uneixin. Per Catalunya, per la llibertat dels presos polítics i per la República”, piulava. El president hi adjuntava un enllaç a llistaunitaria.cat, en què es pot llegir un manifest que aposta per una candidatura única transversal per aconseguir “la fi de l’ocupació, la llibertat dels presos polítics i la República”. En tancar aquesta edició, ja superava les 70.000 adhesions.
És clar que calia el vistiplau de l’altre gran partit protagonista, ERC, que al migdia celebrava consell nacional. Just abans d’ingressar a la presó, dijous Junqueras havia demanat que no s’entrés en un debat públic sobre la fórmula i suggeria que la millor manera d’anar al 21-D serien llistes separades. Esquerra en cap moment havia tancat la porta, això sí, a integrar-se en un front comú si realment anava més enllà de Junts pel Sí i cobria tots els grups que donen suport a la República. És a dir, on també hi hagués la CUP i fins i tot Podem Catalunya, o almenys sectors com el que lidera Albano-Dante Fachin. També, és clar, la societat civil, a través de l’ANC i Òmnium, i els seus dos presidents empresonats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I aquesta va ser precisament la fórmula, tal com indicaven després fonts del partit, que va avalar el consell nacional d’ahir, celebrat enmig de proclames a la llibertat dels consellers detinguts, i amb quatre cadires buides, les de Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carles Mundó. Si no tothom s’avingués a aquesta fórmula, això sí, ERC es presentaria en solitari. Dimarts es tanca el termini per registrar coalicions a la Junta Electoral Central, així que tenen poc temps per acabar-ho de pactar, tot i que després encara hi hauria uns dies més per debatre amb profunditat els punts i el full de ruta que s’inclouria en el programa electoral, i la composició exacta de la llista.
Fonts consultades d’ERC, en tot cas, confirmaven que hi ha hagut contactes i reclamaven “generositat” en la confecció de la llista, “d’acord amb el pes de cadascú”, tot recordant els últims resultats electorals del partit i el lideratge que li atorguen totes les enquestes. “No ha de ser la llista del president”, indicaven, en al·lusió a la que al seu dia va voler impulsar Artur Mas, i que mesos després acabaria en JxSí. En aquest sentit, avisaven que “no toleraran” que s’hi “colin” persones no prou compromeses amb el projecte –amb referència, per exemple, a l’exconseller Santi Vila–, i assenyalaven la secretària general del partit, Marta Rovira, com a “presidenciable real” que hauria de dur la llista, darrere dels actuals líders del govern i de la societat civil perseguits per la justícia espanyola. En tot cas, com el PDeCAT havia fet la vigília, ERC ha posat en marxa els mecanismes interns per a l’elecció formal del seu “cap de cartell” el 21-D, i ha donat fins dimarts a les deu de la nit perquè es presentin candidatures, que requereixen l’aval d’almenys 407 signatures, un 5% de la militància.
L’altre cavall de batalla serà definir els objectius d’aquesta llista unitària, després que la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, es limités a parlar divendres de l’alliberament dels presos, la defensa de l’autogovern i el rebuig al 155, i evités fer cap referència a la República declarada, que sí que esmenta en canvi Puigdemont i el manifest que avala. Tampoc ho veu clar la mateixa Rovira, que deixava clar en el discurs ahir davant del consell nacional que aquestes eleccions “no només van” de l’amnistia i la recuperació de les institucions intervingudes. “No dir que consolidarem el camí emprès és acceptar les autonòmiques”, avisava, abans de considerar que el 21-D ha de ser “un pas més per guanyar legitimitat i sumar esforços” en la defensa de la República, i demostrar al món que la proclamació del 27-O es va fer amb una majoria al darrere. El 21-D també ha de servir, segons ella, per obrir “un procés democràtic i participatiu”, s’entén que per posar fil a l’agulla al procés constituent.
Rovira s’excusa
El discurs de Rovira, molt llarg i en alguns moments trencat per l’emoció, va començar reconeixent la tasca del govern empresonat i exiliat a Bèlgica, i la seva decisió de no tirar endavant la implementació de la República veient l’extrema hostilitat i les greus amenaces de l’Estat, fins i tot, segons ella, d’enviar l’exèrcit, per evitar que el conflicte escalés a un estadi desconegut. “Cada segon que passa els dona la raó: no hi havia garanties de res”, lloava la republicana, amb un punt també d’autocrítica, ja que admetia: “Van posar damunt la taula unes autonòmiques quan la majoria de nosaltres sentíem que no tocaven.” Una opció que molts a ERC, començant per ella, no entenien quan es va plantejar, però ahir implícitament admetia que no era tan mala sortida veient l’obcecació de l’Estat. En tot cas, Rovira lamentava que, malgrat les crides al diàleg i l’empara en els valors democràtics, el PP, Cs i el PSOE “ja tenien decidit posar fi a l’independentisme i a la democràcia” a Catalunya.
La republicana era molt dura amb el govern de l’Estat, que amb la seva imposició “trenca els fonaments de la democràcia, els drets fonamentals i els drets humans”. El que ha fet, denuncia, “és un abús de poder en tota regla”, que, com que afecta institucions democràtiques, “només té un nom: cop d’estat”. Rovira reptava el govern espanyol a acceptar els resultats del 21-D, com sempre ha fet l’independentisme. Recordava, en aquest sentit, que la convocatòria és “il·legal i il·legítima” i que, si els sobiranistes s’hi oposessin, tindrien moltes maneres de deslegitimar-la, per exemple, amb la negativa dels ajuntaments a cedir locals i a fer el sorteig de meses, o amb crides a la insubmissió. “Unes eleccions només es poden celebrar si decidim col·laborar-hi”, avisava, abans de deixar clar, això sí, que hi aniran, perquè primer són “demòcrates”. I perquè és el contrari del que pretenia l’unionisme. “O no ens entenen o ens menystenen, però s’han cregut el relat que ells mateixos construeixen”, indicava.
21-D sense presos
A canvi que el front per la República assumeixi participar i “legalitzar” les eleccions, Rovira exigia a l’Estat que deixi anar els presos polítics, per assegurar que totes les opcions puguin debatre en igualtat de condicions. “Si l’Estat vol demostrar que realment és demòcrata, cal que deixi lliures els líders d’una de les opcions que es presentaran”, demanava.
LES FRASES
Ampli suport de Demòcrates i MES
Demòcrates també va donar ahir un ampli aval al front comú republicà que s’intueix el 21-D. Els d’Antoni Castellà van celebrar una consulta electrònica entre els seus voluntaris, que, amb una participació del 39% del cens, va rebre un 97% de vots favorables a participar en les eleccions, i a fer-ho, si és possible, integrats en una candidatura transversal, per la qual cosa autoritza la comissió delegada del partit a encetar converses amb la resta de grups.
També ahir més d’un 90% dels membres de l’assemblea extraordinària de MES, reunida a Sant Adrià, van votar a favor que es creï una llista unitària que “respongui a un ampli acord” de moltes entitats de la societat civil i “tots els partits i plataformes constituents”. Si això no fos possible, els de Magda Casamitjana optarien per una candidatura “oberta i plural de les esquerres sobiranistes”, que donés suport a la República.
D’altra banda, Nova Convergència, sorgida d’una escissió del PDeCAT i impulsada per l’exconseller Germà Gordó, ha aprovat constituir-se com a partit i presentar-se al 21-D, segons va informar ahir en una nota. La plataforma, que es defineix com a centrista, sobiranista, favorable a l’amnistia dels presos i contrària al 155, dona suport al govern de Puigdemont, però no aclareix si s’integrarà en el front unitari, ja que es limita a dir que buscarà la col·laboració “amb els partits que coincideixen amb els seus principis bàsics”.
