El clam dels rabassaires

Des de la fa mesos, les relacions entre propietaris i arrendataris es troben en un ambient extremadament tens. Per tal de resoldre aquesta problemàtica, el govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys, intenta aprovar una llei de contractes de conreu. Malgrat tot, no es tracta d’una tasca senzilla i els treballs, encapçalats pel diputat gironí Pere Cerezo, s’allarguen excessivament fins a provocar el malestar dels sindicats. A les dificultats internes s’afegeix un dilema competencial que acabarà en conflicte. L’advocat bisbalenc Jaume Rosich advertirà d’aquest fet i, al mateix temps, es convertirà en un dels propietaris gironins que pressionaran els partits polítics per tal que el tema arribi al Tribunal de Garanties, l’antecedent del Tribunal Constitucional. Després de mesos de deliberacions, finalment aquest organisme suspèn la llei i genera un xoc institucional de dimensions considerables.

Els dos sectors, propietaris i arrendataris, es mobilitzen per tal de pressionar el govern de la Generalitat, ja sigui a través de trobades, telegrames o, fins i tot, manifestacions públiques. La convocatòria dels propietaris rebrà una resposta immediata dels arrendataris i parcers gironins. La premsa conservadora els bateja genèricament com a “rabassaires”; però aquest col·lectiu és clarament minoritari a les comarques gironines i els pagesos mobilitzats són més aviat arrendataris i parcers. El principal instrument d’aquest col·lectiu és la Federació Provincial de Treballadors de la Terra (FPTT), un organisme que ha estat creat mesos abans i que es converteix en la versió gironina de la Unió de Rabassaires. L’1 de setembre se celebra una trobada en què participen delegats de 87 sindicats agraris de les comarques gironines. Aquell mateix dia, es fa una crida als pagesos per tal que participin en una manifestació de protesta, convocada per al 16 d’aquell mateix mes al Camp de Mart de Girona, el nostre espai amb història.

L’acte s’organitza amb el suport de l’Aliança Obrera i, segons algunes cròniques, aplega prop de 8.000 manifestants. Més enllà de la credibilitat d’aquestes xifres, és evident que es tracta, molt probablement, de la concentració de pagesos més multitudinària que s’ha fet fins aleshores a la regió de Girona. Els portaveus s’adrecen als manifestants enfilats al capdamunt d’un òmnibus, que es converteix en una tarima improvisada. A l’acte hi intervenen bona part dels delegats comarcals i, al mateix temps, un representant de la Federació de Sindicats i un altre de l’Aliança Obrera. L’encarregat de cloure’l és el banyolí Joaquim Cufí, que en aquells moments és el president de la Federació Provincial de Treballadors de la Terra.

Al final de l’acte, els manifestants es traslladen des del Camp de Mart fins a la comissaria de la Generalitat, on s’encarreguen de lliurar les conclusions aprovades. El document ens permet descobrir les peticions dels rabassaires, centrades a exigir la depuració de tots els propietaris vinculats a l’Icasi, a demanar la constitució de comissions arbitrals d’acord amb la legislació catalana i a protestar per l’actitud partidista que mantenia el govern de l’Estat. L’acte simbolitza, en la seva versió gironina, el pacte entre el govern català i els arrendataris i parcers en defensa de l’autogovern català i posa en evidència fins a quin punt aquest està indissolublement associat als drets socials.

Pocs dies després d’aquella manifestació, el portaveu dels arrendataris banyolins i de la FASO, El Lluitador, publicarà un article que començava amb un interrogant tan inquietant com premonitori: “Hi haurà necessitat de la violència perquè la República i amb ells els seus governants, retornin al bon camí? Heus ací l’interrogant que plana dins el pensament de tots els bons republicans que veuen amb tota la tristesa com la República d’avui ja no és ni l’ombra d’aquella que estatuí el bon poble en aquell gloriós 14 d’abril.” Pocs dies després, concretament el 6 d’octubre, es posarà de manifest fins a quin punt alguns sectors estan disposats a recórrer a la via insurreccional per tal de defensar els drets socials i recuperar l’esperit del 14 d’abril.